Editorial

LOURDES CARDONA

Rarament acostumo a fer cas dels missatges que em reenvien a través dels grups de WhatsApp dels quals sóc membre: l'experiència m'ha demostrat que molts cops són fakes, altres informacions poc contrastades, altres notícies velles, altres em resulten poc rellevants... no tinc ni el temps ni l'interès per separar el gra de la palla. Com a professional de la comunicació i la informació, m'he atipat d'aconsellar mirar amb ulls crítics tot el que ens arriba, sobretot si no ho fa a través de capçaleres de referència (i també quan ho fa per aquesta via, perquè també ens equivoquem) i ja fa temps que vaig optar per llegir, amb deteniment, només els missatges "interessants" per a mi.

Dilluns al vespre, però, em va cridar l'atenció un: feia referència a les dietes per desplaçament que han cobrat els diputats al Parlament des del maig. Es veu que els parlamentaris catalans han cobrat 1,4 milions d'euros per aquest concepte tot i que des del març la majoria de l'activitat parlamentària s'ha fet via telemàtica, és a dir, que les diputades i diputats poden treballar des de casa i no han gastat ni un euro en desplaçaments.

Sabeu tot el que es podria fer amb 1,4 milions d'euros? Quants tests es podrien comprar? Quantes professionals sanitàries es podrien contractar? Podrien ser diners per ajudar uns quants autònoms més... Quantes famílies amb pocs recursos podrien omplir la nevera?...

No pretenc fer demagògia però sí que vull ser crítica, ja que en temps com els que corren, quan tanta gent passa serioses dificultats econòmiques, em sembla que els nostres representants polítics podrien fer un exercici de solidaritat col·lectiva i renunciar a complements del sou que ara són gairebé un insult. Els parlamentaris el passat mes d'abril van renunciar al 25% del seu salari, un gest que els honora, però que queda en no-res quan llegeixes la notícia que destapava dilluns el programa Planta baixa de TV3.

Gestos com aquest aconsegueixen que la població, bona part de la qual (jo m'hi incloc) durant un temps vam sentir que la política realment formava part de les nostres vides, torni a allunyar-se'n, se senti decebuda i òrfena de representació. I això a tres mesos de les eleccions...

D'acord que la situació és inaudita, que cal fer sacrificis, però... no els hauríem de fer tots, membres del Parlament i el Govern inclosos?