Editorial

LOURDES CARDONA

Potser us decebré per haver evitat tractar la inhabilitació del president Torra, el primer president de la Generalitat que ho és en exercici del seu càrrec. Si és així, disculpeu-me. M'he vist incapaç d'argumentar per què em sembla un gravíssim error, sobretot amb la que tenim al damunt (que altres passen per alt).

Els que fa temps que em llegiu, ja us ben podeu imaginar què en penso al respecte; i també sabeu que en els meus articles procuro ser ponderada i prefereixo parlar en positiu més que no pas en negatiu. Per això, miro d'oblidar-me de la que de ben segur serà la notícia política més rellevant de l'any en aquest país per reivindicar la cultura, un dels sectors que més severament han patit els efectes de les mesures sanitàries decretades per frenar l'expansió de la Covid-19.

Ho faig fent un agraïment majúscul a tots els consistoris i altres administracions valentes que creuen que #laculturaessegura i en el seu poder curatiu: un llibre, una obra de teatre, una cançó... són les millors tiretes per a l'ànima, una ànima ofegada per tants mesos de sacrificis (perquè la majoria de la gent complim les recomanacions) i, per a familiars i amics de les més de 13.000 persones que han mort com a conseqüència del coronavirus a Catalunya, ànimes també ferides. 

El cap de setmana passat va ser festa major al poble i, aquest cop sí, en vam fer. Com li ho agraeixo a l'ajuntament! La vam començar amb el pregó més bonic que podíem tenir, pronunciat a diverses veus per representants d'aquelles persones que més es van implicar a donar un cop de mà durant el confinament i la vam prosseguir amb cultura, cultura i més cultura, per a tots els gustos i edats. 

Un dels actes que més recordaré serà el concert acústic que els Escorça ens van oferir en homenatge a Pau Donés, mort de càncer aquest estiu. Una delícia de concert que ens recordava que "Vivir es urgente", avui, que ens hem d'estar de moltes coses, més que mai. Si en teniu ocasió, gaudiu-ne. 

Per a mi era el primer concert des del gener i va resultar doblement revelador: per redescobrir les cançons de Jarabe de Palo (que prenien un nou sentit ara que qui les va escriure ja no hi és) i per experimentar en primera persona (amb llàgrimes escolant-se sota la mascareta incloses) que la cultura cura.