Editorial

LOURDES CARDONA

Diumenge dia 13 a la nit hi havia molts nervis a casa. L'endemà era el GRAN DIA: la jornada de retorn a l'escola (i del retrobament amb les companyes, amb algunes de les quals feia mig any que no coincidien) i a l'oficina (des d'aquesta setmana les oficines de Nova Tàrrega són obertes al públic cada matí de dilluns a dijous). Dilluns al matí l'emoció ens embriagava, a petits i grans. Tots estàvem feliços de recuperar aquesta la dolça rutina que arrenca cada dia amb l'alarma del despertador, que "el bitxet" (com li diem nosaltres) ens va arravatar el passat 13 de març.

Un cop païda l'allau d'adrenalina de dilluns, comencen a fer acte de presència altres emocions; entre les quals la més perillosa, la por. La por a no fer les coses prou bé, la por al contagi, la recança per recuperar el contacte social després de mig any limitant molt la quantitat de persones amb les quals ens relacionàvem, el temor als nous hàbits que hem d'adquirir... Neguits que ens afecten a tots i que mirem d'afrontar amb confiança.

Confiança els uns en els altres, en el que hem après aquests mesos i, en el cas que afecta els petits de la casa, per sobre de tot, confiança en l'equip directiu de l'escola del poble i tots els seus professionals. Ells, com la resta de docents d'arreu del país, han treballat contra rellotge les darreres setmanes per fer de les escoles, instituts, universitats i llars d'infants espais segurs per al tresor més preuat que tenim: la canalla. Estic segura que continuaran donant-ho tot per vetllar pels nostres infants (nens i nenes que necessitaven com mai anar a escola, per tot el que suposa), com ho han fet sempre. 

Però els seus esforços no evitaran el risc al 100%. En som conscients i mirem de fer-ne partícips els nostres fills. Comencem un nou curs escolar amb moltes il·lusions (amb tantes ganes com tenim de canviar el calendari i deixar enrere el 2020); sabedors que la normalitat que ens toca viure pot canviar d'un dia per l'altre, conscients que hi haurà dies que ens tocarà tornar-nos a quedar a casa i que fins i tot emmalaltirem, tenint ben clar que el perill no ve tant pel que passi dins de l'escola sinó per com actuem fora.

Això és el que de debò em preocupa: la manca de responsabilitat i respecte per als altres que demostren algunes. Però és el risc que hem d'assumir si volem viure malgrat la pandèmia.