Editorial

LOURDES CARDONA

Hi ha una idea que expressa Anna Giribet, directora artística de FiraTàrrega, en l'entrevista que publiquem al número que teniu a les mans (vegeu pàgina XX) que em taladra des que ens vam reunir (enguany virtualment) per preparar-la fa unes quantes setmanes.

L'Anna sosté que la pandèmia ens ha fet adonar com de fràgil és el sistema que ens regeix. Ho fa sobretot pensant en el sector cultural, el seu sector, molt castigat per la crisi de la Covid-19; massa, al meu parer (ja us vaig explicar en un article anterior que no entenia com es tancaven teatres i cinemes mentre es permetia omplir bars i restaurants fins a límits incòmodes de contemplar).

Però el sistema és esberladís de principi a fi. Els humans ens pensàvem els reis de la creació, però ens ha arrabassat la corona un microorganisme invisible, tan minúscul com poderós (capaç d'aturar el món en sec ara fa mig any). El món que crèiem robust com un castell de pedra resulta que és tan resistent com un castell de cartes, que tentineja com poques vegades a la història ho hagi fet des que el SARS-CoV-2 va deixar de ser una malaltia que afectava una regió de la Xina a la pitjor pandèmia mundial que recordem les persones que avui habitem la Terra.

El món que coneixíem a principis de març no era sostenible. El planeta feia temps que ens avisava, però nosaltres fèiem veure que no el sentíem. No és que no trobi a faltar la vida precoronavirus (i tant! No sabeu quant!), però posant-hi perspectiva crec que moltes de les peces que en formaven part eren, com a mínim, defectuoses.

Us poso uns quants exemples que recolzen la meva teoria. És sostenible una economia fonamentada sobretot en el turisme? És sostenible un sistema econòmic i social que retalla en sanitat o educació? És sostenible una economia que no fomenta la producció de proximitat? Té futur una societat que no fomenta la cultura? Té futur una societat que no aprofita les eines que són al seu abast per promoure la conciliació laboral i familiar? Té futur, en definitiva, una societat que no vetlla pel benestar de la població?

La pandèmia ha posat sobre la taula la fragilitat del sistema. Ha demostrat que el món ha de canviar (és urgent); esperem que ho faci a millor.