Editorial

LOURDES CARDONA

Des de divendres dia 3 de juliol Lleida és notícia. L'ull de l'huracà és al Segrià, on hi ha diversos brots de coronavirus actius (14 quan us escric). L'increment de casos de Covid-19 a l'entorn de la capital de l'oest durant les darreres setmanes era tan elevat que el Govern va anunciar dissabte al matí (només unes hores després de negar-ho davant la premsa) confinar la comarca per frenar els contagis, que s'havien disparat fins a xifres preocupants (la famosa gràfica de la corba que cal doblegar parla per si sola).

El Departament de Salut confirmava aquest dilluns (dia 6) 84 nous positius de la malaltia a la demarcació, el 90% dels quals al Segrià (aquest mateix dia a l'Urgell, per exemple, se'n registraven dos). La xifra de nous contagis era menor que 24 hores abans, però continuava fregant una línia vermella que ningú vol traspassar. Per exemple, entre el 22 i el 28 de juny es van detectar 188 casos, mentre que entre el 29 de juny i 5 de juliol van ser 549, la majoria a Lleida, Alcarràs, Soses i Seròs. Per això Salut preveu dies "complicats" fins que es comencin a notar els efectes del tancament perimetral de la comarca.

Segons van explicar els responsables del departament d'Alba Vergés a Lleida dilluns, la incidència del virus al Segrià és vint vegades superior a la de Catalunya i el doble que en el conjunt de la regió sanitària de Lleida.

Ara tots tenim la vista posada en aquesta comarca, però també hauríem de mirar al nostre voltant. Els veïns del Segrià ho fan pitjor que els de l'Urgell o la Noguera per contenir el virus? Estic segura que no, que ho fan tan malament (o tan bé) com ho podem fer a la resta de Ponent. Segur que tots tenim al cap imatges que sabem que li poden posar les coses fàcils al "bitxet insolent" que ens ha tingut tancats a casa més de dos mesos.

Per això, faig una crida a no abaixar la guàrdia, a ser curosos i a respectar les mesures higièniques i sanitàries per frenar la propagació del virus. No cal obsessionar-se, però sí evitar relaxar-se en desmesura. Si no, ja sabem el pa que s'hi dóna i jo no me'l vull menjar. Si dur mascareta, rentar-nos les mans sovint i mantenir una certa distància és el preu que hem de pagar perquè el "nostre món" continuï girant amb nosaltres, el pago. Ras i curt.