Editorial

LOURDES CARDONA

Diria que a tots ens agradaria que se'ns recordés per allò bo que tenim, som o fem. Personalment, si quan em moro se'm recorda només amb una mil·lèsima part del respecte i estima que Tàrrega ha demostrat per en Manel Medrano (economista, professor i consultor però sobretot "una bellíssima persona", com el van definir els que l'estimaven i el coneixien bé), ja em donaria per satisfeta.

Dissabte passat, a títol personal i en nom del setmanari, vaig assistir a l'acte de comiat al Manel que es va fer al Càmping Municipal. Un esdeveniment estrany per l'absència del contacte físic que ens impedia agafar la mà de la Josefina, la seva esposa, o dedicar un somriure còmplice al Pau i la Lara, els seus fills, que quedava ocult rere la mascareta (com entenc la Míriam Duch, la infermera del CAP qui vaig entrevistar per a l'especial agraïment que vam publicar fa dues setmanes!). Però un acte preciós de tan senzill que era, que encaixava a la perfecció amb el tarannà de qui fou col·laborador nostre els darrers anys.

Més enllà de ser un comiat, la trobada, que es va celebrar vora l'institut en el qual tant el Manel com la seva esposa van donar classe i deixar empremta, es va convertir en un acte de gratitud cap a aquest home "de tracte elegant i arguments doctes sempre a favor, mai en contra", segons Joan Tous. Medrano "empenyia el món amb la seva energia", asseverava la directora de l'escola on van estudiar els seus fills, i sabia "fer vibrar amb nous reptes" els seus companys i alumnes, explicaven els companys del Departament d'Empresa de l'Alfons Costafreda.

Prou sabem els que l'escoltàvem a Ràdio Tàrrega o el llegíem a Nova Tàrrega que el Manel tenia el do de fer fàcil el que és complicat i, tal com va posar en valor l'excalcalde Joan Amézaga, ens deixa un immens llegat amb el qual va animar els assistents a comprometre'ns: "El Manel defugia la confrontació, creixent en la nostra societat. Seguim el seu exemple."

En temps complicats i que s'albiren encara més difícils, faig meves les paraules d'Amézaga i també faig una crida a donar un vot de confiança a les persones, a aparcar la crítica destructiva i a sumar en lloc de restar. Segur que recordem qui ens ha fet mal, però no només recordem sinó que valorem (o fins i tot estimem) qui ens fa bé. Tinc clar quin llegat vull deixar, i tu?