Editorial

LOURDES CARDONA

Vivim en una societat que, en el millor dels casos, dóna per fets els agraïments i, en el pitjor, només bada boca quan toca fer retrets i gairebé mai per dir GRÀCIES. Això, però, va canviar durant setmanes cada dia a les 8 del vespre. Sortíem al balcó o a la finestra a aplaudir el personal sanitari i assistencial per l'esforç ingent que feia jornada rere jornada per cuidar-nos quan més febles ens hem sentit com a individus però també com a col·lectiu.

Aquests aplaudiments cada vespre eren una efusiva i emotiva manera de donar les GRÀCIES a totes i cadascuna de les persones que ho han donat tot per curar-nos (encara que no sempre hagi estat possible): metgesses, infermeres, zeladors, personal de la neteja, treballadores de les residències...

Tota aquesta gent mereix tots els aplaudiments que se'ls han dedicat i molts més encara, com en mereixen la resta de persones que han estat al peu del canó els darrers tres mesos i que han contribuït a fer que el daltabaix causat pel coronavirus fos menor. Pensem en els anomenats treballadors de sectors essencials, així com en aquells professionals que s'han reinventat, que han procurat ser-hi al servei de qui els pogués necessitar; però també en aquelles persones que han invertit temps, creativitat i moltes dosis d'humor a fer el confinament més amè... i fins i tot pensem en tu, que t'has quedat a casa.

Aquest número de la revista que teniu a les mans vol ser un agraïment a totes aquestes persones. En les properes pàgines en trobareu uns quants exemples. Preneu-los com una representació de tantes i tantes persones que es mereixerien sortir-hi, hi ha tanta gent a qui cal donar GRÀCIES que necessitaríem totes les revistes d'aquí a final d'any!

Permeteu-me també que agraeixi a tothom qui ha fet possible aquest número, en especial les persones que m'han obert el seu cor i han compartit amb mi, i de retruc amb tots vosaltres, una parcel·la de la seva intimitat. Els seus testimonis són de digestió lenta, assaboriu-los i deixeu que les seves paraules s'escolin ben endins. Prepareu-vos per emocionar-vos mentre ens aturem i els donem les GRÀCIES.

La fatalitat (perquè la prematura mort d'una persona com en Manel Medrano només pot entendre's així) ha volgut que aquest especial també sigui un homenatge a aquest economista, professor i consultor tan estimat a Tàrrega. GRÀCIES, Manel, per compartir el teu coneixement amb tots nosaltres. Et trobarem molt a faltar!