Editorial

LOURDES CARDONA

No sabem què se sent quan et miren de cua d'ull pel color de la teva pell; ignorem què et passa pel cap (i el cor) quan notes la desconfiança de l'altre simplement perquè la teva pell és més torrada que la seva. Nosaltres, els blancs, no ho hem patit mai. Com a màxim, hem estat objecte de mirades encuriosides si és que hem viatjat fora dels dominis d'una Europa travada en acabar la segona guerra mundial per evitar malsons com el Tercer Reich però que avui deixa morir milers de persones al Mediterrani.

La mort de George Floyd, un home negre desarmat, a mans d'un policia blanc el passat 25 de maig a Minneapolis, ha desfermat l'onada de protestes més gran en mig segle als Estats Units, i en altres punts del planeta, on milers de persones han aixecat la seva veu contra la brutalitat policial i contra el racisme. També aquí, a casa nostra.

Ni el coronavirus, que ho va aturar tot durant mesos, ha estat capaç de contenir les ganes de cridar #BlackLivesMatters (les vides dels negres importen), "Cap home no serà lliure fins que tots els homes siguin lliures" o "Traieu els vostres genolls dels nostres colls" arreu del món.

Però amb indignar-se i cridar quan maten un home injustament a l'altre costat de l'Atlàntic no n'hi ha prou. No ens cal marxar gaire lluny per trobar persones (amb pell d'un altre color) víctimes del racisme o tractades pitjor del que els pertoca. La manifestació que es va fer diumenge a Lleida, que va aplegar unes 600 persones, també denunciava la situació que hi viuen els temporers, que han de dormir al ras perquè no se'ls vol llogar un habitatge encara que puguin pagar-lo.

Però, molt al meu pesar, estic segura que ni tan sols hem de marxar de Tàrrega. Segur que molts joves (que són tan catalans com els esblanqueïts de pell que tenim cognoms típics d'aquest país) han rebut un tracte "diferent" que els seus companys blancs només per haver estat jutjats d'un cop d'ull.

Aquest biaix, aquesta manera de diferenciar les persones, s'ha d'acabar. És més, cal posar fi a la discriminació de tota mena de les persones. A la nostra ciutat, al nostre territori i a l'altra punta del món. Ens pertoca a nosaltres, els que sempre hem penjat etiquetes, fer els passos que calguin per alliberar-nos-en d'una vegada. En tenim la responsabilitat.