Editorial

LOURDES CARDONA

Els dubtes i les incerteses, lluny d'esclarir-se, sembla que dia que passa dia que augmenten. En el context actual, no tinc res clar; només que el món continua girant (amb o sense nosaltres). És tan dur com esperançador. La majoria de nosaltres ens vam autoretirar de l'equació durant unes quantes setmanes i el planeta ho va agrair, respirant una mica més alleugerit.

Miro d'estar informada però tinc la sensació que nedo en un mar tan gran d'informació que, també per a mi que sóc del ram, se'm fa difícil separar el gra de la palla. M'he fet un embolic tan gran que gairebé no sé en quina fase estic (en la fase embullada, diria jo, i aquesta molt em temo que no té una durada predeterminada) i cada cop que vull saber què està permès i què no he de recórrer a la xuleta. Només sóc capaç de respondre sense dubtar quina és la situació a la nostra comarca, i basant-me en les fonts oficials i el que m'expliqueu els qui sou els meus ulls a Tàrrega en aquests moments.

Trobo a faltar l'energia del meu despatx (que en aquestes dates sonaria a canalla en sortir de l'escola i als primers petards de la temporada), treballar sense haver de fer pauses en les quals em transmuto en mestra i trepitjar carrer per alguna cosa més que passejar i anar a comprar. La vida és molt més del que passa entre les quatre parets de casa nostra (i mira que en passen moltes que es converteixen en alguns dels millors records de la nostra existència!) i a la xarxa, que és on hem traslladat bona part de la nostra activitat durant el confinament (i això que la tecnologia ens ha descobert escenaris ben útils que estic disposada a explorar).

Tinc ganes de recuperar al complet la nostra vida, sense limitacions encara que haguem de prendre precaucions mai vistes. El món continua girant i vull que ho faci amb mi.

Com molts de vosaltres, tinc seriosos dubtes de l'origen d'aquesta malaltia d'abast mundial i de la gestió que n'ha fet i en fa cada territori arreu del planeta. Quina haurà estat l'estratègia més encertada? El temps i la perspectiva ens ho dirà. Per saber quin és el bé a preservar no cal esperar: la salut i el benestar de les persones. De totes les persones, no només de les que tenen les butxaques ben plenes. Vull que el món segueixi girant amb totes elles.