Editorial

LOURDES CARDONA

Treballar en temps de coronavirus, si som dels que tenim la sort de continuar-ho fent malgrat la crisi actual encara que sigui afectats per un ERTO, és complicat; més del que ho era abans que la Covid-19 aterrés a les nostres vides. Ho és per a tothom; ho hem vist aquesta setmana al petit comerç, que ha hagut de repensar de zero les seves dinàmiques de treball per tal d'aplicar les mesures de seguretat que recomanen les autoritats sanitàries. I els periodistes no ens n'escapem.

Ho saben prou bé les companyes que trepitgen carrer cada dia, que han afegit la mascareta i els guants a les seves eines de treball (des d'aquí el meu reconeixement a totes elles); però també les que treballem des del despatx improvisat en què hem convertit el menjador de casa. Tant les unes com les altres sentim l'obligació d'informar de la forma més completa i acurada possible, per responsabilitat i per respecte a les lectores, a qui agraïm immensament la vostra confiança per estar al dia del que passa al nostre entorn més proper i mantenir així una rutina pre-Covid.

El vostre acompanyament durant aquesta crisi, així com el de les empreses que creuen en el significat de la nostra feina, dóna sentit a setmanes en les quals trobem una dificultat sota cada pedra, en les quals el confinament passa factura en forma de cansament, decaïment, angoixa... o, fins i tot, culpabilitat.

Sentiments que afecten bona part de la població, també les alcaldesses que són al peu del canó dia rere dia, algunes de les quals, com és el cas del batlle de la Fuliola, han hagut de fer front a situacions delicades. Malgrat això, atenen les nostres trucades i, en la majoria dels casos, miren d'ajudar-nos a obtenir la informació que necessitem per explicar la realitat que ens toca viure en temps que costa obtenir-la.

I és que per a mitjans petits com el nostre no sempre és senzill accedir a la informació; en canvi, és fàcil que arribin les pressions perquè informis d'una determinada manera o, directament no ho facis sobre allò que n'incomoda els protagonistes. Cedir o mirar cap a una altra banda no ens faria millors professionals, ans al contrari. Hi ha notícies que no voldria haver d'explicar mai, però el que marca la diferència és com ho fem, sobretot quan parlem de persones. Espero que ens compteu entre els que hem lluitat per estar a l'alçada que les víctimes del coronavirus i les seves famílies mereixen.