Editorial

LOURDES CARDONA

M'hauria encantat immortalitzar la cara que va posar el meu fill diumenge passat quan em va preguntar el mateix que gairebé cada dia des del passat 13 de març. Deia tantes coses! Quan em va demanar, per enèsima vegada, si podíem sortir al carrer i per fi li vaig poder respondre que sí, la seva carona era una barreja d'alegria, sorpresa i por, tot alhora, ben tramat. N'havíem anat parlant els dies abans per anar preparant el terreny, però diria, per la seva reacció, que no ens prenia seriosament...

"Sí? Podem sortir? Ja ha marxat el bitxet?", em demanava mentre li mostrava les mascaretes que els havia fet, a ell i a la seva germana i a tants altres infants del poble, la seva àvia. Patia que al moment de creuar el llindar de la porta del pis es fes enrere o que es negués en rodó a posar-se la mascareta (ell, que a l'hivern es retira el buf de la cara a la primera de canvi). Però no, tant el Joel com l'Ares ho van fer la mar de bé: malgrat anar sobre rodes (l'un en bicicleta i l'altra en patins) es van quedar al meu costat, mantenien la distància si ens creuàvem algú (fins i tot quan vam trobar la padrina!) i no es van treure (ni tan sols ho van proposar) el nou complement amb el qual tots ens hem de familiaritzar mentre els experts no aconsellin el contrari (parlo en present perquè a mi encara em costa). També els que diumenge van prendre els carrers amb la seva canalla i no en portaven; blanc de les crítiques a les xarxes.

Com passa sempre (almenys jo m'hi he trobat les darreres setmanes quan he sortit a comprar), també hi va haver gent que eludia les mesures de seguretat que el Departament de Salut recomana seguir: nuclis familiars que van sortir a passejar plegats, sense mascareta, que van aprofitar per quedar amb els amics o van deixar baixar pel tobogan el seu fill... Hem vist imatges que ho corroboren, però també n'hem vist (moltes més, em sembla) que demostren que sabem fer les coses bé. I aquí diria que els més menuts ens han donat una lliçó. N'hem de prendre bona nota els que ens diem adults. La canalla haurà tingut una oportunitat d'or per aprendre ensenyances que no apareixen als llibres durant el confinament, però els grans també. Cal que no la desaprofitem.