De cavalcades i declaracions

No ho puc evitar. M'emociono cada nit de Reis observant carones de nadons embadalits i d'infants que es demanen si el que veuen els seus ulls és cert i cusen a preguntes els seus pares i mares per treure'n l'aigua clara (no cal que siguin els meus, ja em passava abans de ser mare), i espero seguir fent-ho tota la vida.
Enguany, però, he tingut més motius que mai perquè hi hagi hagut cavalcaldes que m'hagin colpit especialment, com la del meu poble o la de Tàrrega, que per primera vegada tenien un rei Baltasar de veritat (crec que això ha contribuït a deixar una mica fora de joc la meva filla, que ja comença a sospitar que aquesta nit màgica n'amaga alguna).
A més a més, hi ha hagut altres poblacions lleidatanes que han viscut cavalcades més inclusives i diverses, no només pel fet de deixar enrere el betum, sinó per adaptar-se a la societat actual i permetre que les dones –que de magues en tenim totes fusta– també puguem posar-nos a la pell d'uns dels personatges més estimats per la quitxalla. Ha succeït enguany a Belianes, Albesa o Vilagrassa; però espero que aquest fet es repeteixi tant els propers anys que deixi de ser notícia. Seria una conquesta més en el camí cap a la plena igualtat entre homes i dones.
De moment, però, mentre hi ha formacions polítiques que neguen l'existència d'una xacra social que ja s'ha cobrat les primeres víctimes del 2020 (una dona i la seva filla de 3 anys d'Esplugues de Llobregat) i que supera el miler d'assassinades des del 2003, aquesta lluita continua essent necessària.
Segueix essent indispensable que tant individus com institucions ens comprometen a combatre el masclisme, com per exemple va fer el ple de l'ajuntament de Tàrrega en la darrera sessió ordinària del 2019, en la qual els disset regidors i regidores que formen part de l'arc consistorial van votar a favor de declarar la capital de l'Urgell ciutat per la igualtat, lliure de violències masclistes i de LGTBIfòbia. Es tractava d'un gran titular que mereixia ser tan aplaudit i lloat com ho va ser durant el ple; però que va passar més que desapercebut arran de la modificació del cartipàs municipal que incloïa l'entrada a govern del PSC. El darrer ple de l'any passarà a la història per tots dos fets, però molt em temo que només se'n recordarà un...

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari