Editorial

Diumenge és 15 de desembre (ahir), és el gran dia: se celebra La Marató. Diumenge té lloc la festa de la solidaritat per excel·lència a Catalunya. Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, els Omells de na Gaia, Guimerà, la Fuliola, Maldà, Rocallaura, Sant Martí de Maldà, Tornabous o Verdú són algunes de les poblacions de la nostra comarca que han preparat una activitat (o més d'una) per recaptar fons per al programa solidari de TV3, enguany dedicat a les malalties minoritàries. 

La jornada, però, enguany es viurà d'una forma ben especial a Tàrrega, que acollirà un dels cinc platós d'un programa que agermana l'audiència de TV3, fins i tot aquells espectadors que la miren per casualitat, entorn d'una iniciativa. 

Any rere any, La Marató recapta xifres astronòmiques de diners; la seva recaptació no té precedents a l'Estat espanyol (no només pel fet que cap altre programa hagi aconseguit mai sumes tan altes, sinó pel fet que cap altra cadena –ni pública ni privada– organitza un espai de característiques similars, que va més enllà de la pantalla).

A Tàrrega un centenar de voluntaris d'una cinquantena d'entitats han preparat activitats de tota mena per atreure l'atenció de fins a la darrera targarina i convidar tothom a posar el seu gra de sorra (per petit que sigui) amb la causa. Ho fan enguany que La Marató es fa des de Tàrrega, però fa anys que Agenta fa una gran feina. De fet, per aquest motiu l'organització de La Marató va escollir la nostra ciutat per ubicar-hi un dels seus platós just el primer cop que treu el programa dels estudis de Sant Joan Despí.

La feina feta per tota aquesta gent servirà per ajudar persones que tenen malalties poc freqüents, amb una prevalença tan baixa que n'allunya els recursos per a la investigació i que fa més complicada l'empatia amb qui les pateix. Però, igual que tots podem tenir càncer, una malaltia mental o del cor (per citar alguns dels mals als quals s'ha dedicat La Marató els darrers anys), també podríem patir una malaltia minoritària. No ens cal anar gaire lluny per trobar-ne casos. De fet, no ens cal sortir de Tàrrega. La Núria Usón, a qui agraïm enormement que hagi volgut compartir el seu cas amb nosaltres, n'és una prova. I no és l'única.