Editorial

LOURDES CARDONA

Els darrers dos anys he acabat l'any fent la carta als Reis i enguany seguiré el mateix camí. L'any 2017 demanava a Ses Majestats que obrissin els ulls que calgués per resoldre un afer polític fent política –però no em van fer cas ni aleshores ni un any després, salta a la vista, oi? L'any passat els demanava salut (personalment no em puc queixar, però en demanaria una mica més per al petit de casa o que faci el "famós canvi" d'una vegada per totes!) i paciència per encarar l'any que estem a punt d'acomiadar i, veient l'ambient que es respira, diria que ens continuarà fent falta aquest 2020... (envieu-me'n una dosi extra si us plau!).

Després de viure un any tan dolç professionalment, ja que a Nova Tàrrega la celebració del nostre 75è aniversari ens ha fet mereixedors dels guardons més prestigiosos i valuosos que un targarí pot rebre (els Culturàlia, és clar!), que he gaudit de molt a prop; i tenint en compte que personalment tinc tot el que necessito (una família preciosa, el millor company de viatge que podria somiar i uns amics amb qui compartir grans moments i que t'ofereixen la mà quan necessites que ho facin), em costa demanar res als únics reis que respectem a casa meva. Simplement els diria que em permetin continuar assaborint cada petit gran moment com fins ara (sóc conscient que algun dia les coses es podrien tòrcer).

Però posats a omplir una de les poques cartes que escrivim cada any en la nostra societat, els demanaria que el suport i el caliu que ens heu demostrat els anunciants i els lectors pels 75 anys del setmanari (però també al llarg de tot aquest llarg viatge) no s'esvaeixi amb el pas dels anys. Amb vosaltres els treballadors i col·laboradors de Nova Tàrrega seguirem fent camí amb la vista posada a celebrar un segle de la Nova Targa. Aquest seria el millor regal que podem rebre i és a les mans de persones de carn i ossos; l'única màgia que ens cal per fer-ho possible és la de seguir treballant amb honestedat i respecte, tot adaptant-nos a les necessitats de la societat en cada moment.

Deixeu-me acabar aquesta carta als reis, però, amb un agraïment personal. Milions de gràcies als que em feliciteu per la feina que fem, als que (com la Núria Usón) creieu en el servei públic que fem, als qui ens heu regalat un final d'any tan especial com el d'enguany... Moments com aquests em recorden per què vaig escollir aquesta feina i no una altra. Bones festes i fins l'any que ve!