Comunicar amb honestedat

Comunicar amb honestedat
Comunicar amb honestedat | Aaron Burden on Unsplash

Editorial

Tots, qui més qui menys, sabem parlar, és a dir, articular paraules per expressar-nos. Però no tots passem amb nota aquest examen. N'hi ha (com és el meu cas) que ens sentim còmodes escrivint però que patim el que no està escrit i no acabem mai satisfets quan se'ns demana que intervinguem en públic. En canvi, hi ha altra gent que té el do innat de comunicar, d'expressar-se amb gràcia i desimboltura, encara que el que expliqui no tingui ni faci gràcia.

Per sort, la capacitat de comunicar (no només amb les paraules que pronunciem sinó també amb el llenguatge corporal) es pot entrenar. Ho comprovem, per exemple, comparant la primera compareixença en públic de qualsevol polític amb una altra feta uns quants anys després. La naturalitat entre una i altra, en la immensa majoria dels casos, són a anys llum.

Però hi ha gent que en sap de bones a primera, que té una capacitat brutal per cantar les veritats d'una forma tan espontània i natural com eficaç que, encara que reparteixi cleques a tort i a dret, tots aplaudim les seves paraules. No fa falta anar gaire lluny per trobar alguna d'aquestes persones, també qui rep. Qui no té un veí ocurrent, un familiar que sempre tanca les converses o una amiga que sempre té la paraula adient a la boca? 

Ara bé, els nostres amics, familiars i veïnes poden expressar-se com vulguin, perquè les seves paraules tenen una transcendència concreta; però han de mesurar al mil·límietre les seves paraules aquells que es dediquen a la política (i també s'agraeix que ho faci tothom qui ocupa un càrrec de responsabilitat, siguin alcaldes, presidentes d'entitats, representants d'un col·lectiu...). Ells no es poden permetre el luxe d'abusar de l'espontaneïtat quan és sinònim d'improvisació, sigui l'alcalde del poble més petit del país o el més alt representant institucional. Una condició que ens els darrers temps més d'un passa per alt...

Per això és d'agrair sentir parlaments clars, directes, contundents... però també amb una bona dosi d'emotivitat com el que va pronunciar Josep Pont, president del Grup Borges, durant la inauguració de la nova extractora d'olis que la multinacional ha construït a Tàrrega. 

Tant de bo tots els polítics (a banda i banda de l'Ebre) parlessin amb la mateixa claredat i honestedat, encara que les veritats, de vegades, siguin doloroses (tant de dir com d'assumir).

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article