Si parléssim de futbol...

El moment en què Joan Capdevila felicitava Pierre Oriola pel seu mèrit esportiu
El moment en què Joan Capdevila felicitava Pierre Oriola pel seu mèrit esportiu | Jaume Solé

Editorial

LOURDES CARDONA

Quan el futbolista targarí Joan Capdevila es va proclamar campió del món amb la selecció espanyola fa nou anys, a Tàrrega se li va fer un homenatge com també se li ha fet aquest dilluns al jugador de bàsquet Pierre Oriola, que s'ha proclamat campió del món a la Xina. A Tàrrega estem d'enhorabona! Tenim dos campions mundials (fet que no es produeix pas sovint), coetanis (de fet, dilluns vam poder veure com el primer targarí a penjar-se un or en un mundial felicitava el segon a aconseguir aquesta fita. Quina imatge més potent!); i sembla que no en som conscients o no li donem la importància que mereix. 

El 2010 en el reconeixement a qui dóna nom al camp del Tàrrega la plaça Major es va omplir de gent per compartir amb ell aquell gran èxit. Però això no ha passat en la mateixa mesura enguany per celebrar juntament amb el pivot blaugrana la seva victòria. A què ho hem d'atribuir? 

Segurament, com pocs cops passa a la vida, no hi hagi una sola raó per explicar com és que menys targarines i targarins van acudir a la cita. Però estic convençuda (tant que hi posaria la mà al foc) que si en comptes de parlar de bàsquet parléssim, per enèsima vegada, de futbol, les coses haurien estat diferents. 

El futbol continua essent l'esport rei, encara que el bàsquet té capacitat de fer-li ombra (com en tenen tants altres esports que continuen tenint l'etiqueta de minoritaris) no se'n surt o no deixem que ho faci. D'aquí que els èxits dels futbolistes (sense ànim de desmerèixer-los) se celebrin més que els de la resta d'esportistes. Ho trobo injust i crec que, com a societat, ens ho hauríem de fer mirar. 

Tant de bo celebréssim a bombo i plateret les gestes de qualsevol esportista, practiqui l'esport que practiqui; l'esforç i dedicació que hi ha abocat per aconseguir-ho prou s'ho val. També, amb la mateixa intensitat, caldria exaltar les fites aconseguides per LES nostres esportistes. En la nostra societat l'esport femení encara es considera de menor categoria que el dels nostres companys. Cal treballar-hi des de la base, tots (nosaltres els primers), i transmetre a la nostra canalla uns valors "diferents" de l'esport dels que avui fan bandera, sobretot, els grans mitjans de comunicació.

Enhorabona pel títol i la carrera que l'acompanya, Pierre!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article