En la pell de l'altre

En la pell de l'altre
En la pell de l'altre | Kylli Kittus on Unsplash

Editorial

LOURDES CARDONA

"Capacitat d'entendre i sentir-se identificat amb els sentiments i les emocions d'una altra persona o grup". Aquesta és la definició del mot empatia, una qualitat innata de l'ésser humà (totes les persones som capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les pròpies i tothom posseïm aquesta capacitat en un grau concret) que pot entrenar-se i augmentar, però que no tots treballem. Fer-ho, des que som petits, és clau.

Em permeto la llibertat de reflexionar-hi aquesta setmana que l'actualitat local ha estat una mica menys intensa que les darreres setmanes, quan el dia a dia se't menja les hores, els dies... i fas i desfàs, valores i critiques, ancorat en una sola perspectiva (la teva), que no és ni més ni menys encertada que la dels altres.

És quan et poses en la pell de l'altre, quan escoltes què pensa i/o sent, quan mires la realitat des d'una altra perspectiva, que tens l'oportunitat de créixer i millorar. És una pràctica que hauríem de fer tots (periodistes i comunicadors inclosos), però que sovint costa de fer sigui perquè vivim massa de pressa o perquè la nostra és una societat excessivament hedonista i egoista, més preocupada per l'autocomplaença que d'avançar com a comunitat.

Actuar, parlar... posant-nos a la pell de l'altre ajudaria a evitar un gran nombre de conflictes (de totes dimensions) o a minimitzar-los, si és que anem tard i fem el sa exercici de l'empatia a posteriori.

N'hem d'ensenyar als nostres petits, que miren i entenen el món des de l'egocentrisme extrem. Com? Predicant amb l'exemple, com tot en l'educació. Però els adults som els primers que ens hem de formar emocionalment per educar-los, si nosaltres sabem identificar i gestionar les nostres emocions, els nostres infants aprendran de nosaltres, del que ens vegin fer.

Tenim clara la teoria, però... què fem a la pràctica? Us proposo que ens ho preguntem i que analitzem les conseqüències que es deriven de la nostra forma d'actuar. Potser totes les respostes que obtinguem no ens agradin, però com pretenem canviar res si ni tan sols ens qüestionem si és necessari?

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article