Ha passat la tempesta?

Votació de la nova alcaldessa de Tàrrega el passat 15 de juny
Votació de la nova alcaldessa de Tàrrega el passat 15 de juny | Jaume Solé

Editorial

LOURDES CARDONA

No, em sembla que no, que encara dura. Només cal repassar la darrera setmana i mitja per arribar a aquesta conclusió. Hem vist renúncies de regidors electes: Josep Castelló deixava una vacant a l'Ajuntament de Tàrrega que ha ocupat Raül Palacios; i, la més sonada, la del cap de llista d'ERC-MES a les municipals del 26M, Òscar Amenós, que ha estat rellevat per la número dos de la formació i des de dissabte passat alcaldessa de la ciutat, Alba Pijuan. Hem estat testimonis de la dimissió del regidor de la CUP Miquel Orobitg tres dies després de prometre el càrrec (el seu lloc l'ocuparà Carlos Vílchez, que torna així al consistori). I hem assistit a una constitució del nou Ajuntament atípica.

No la qualifico d'insòlita pel fet que no s'hagi proclamat alcaldessa la candidata presentada per la llista més votada el 26M passat (Junts per Tàrrega) sinó pel clima en què es va produir. Els pactes que deriven de l'aritmètica electoral, als electors ens poden agradar més o menys, els podem qualificar o desqualificar (només cal passejar per les xarxes aquests dies i en veurem de tots colors no tan sols aquí, sinó arreu del país), però els hem de respectar perquè la llei els avala en fer-los possibles.

Negociacions in extremis (renúncia inclosa d'Òscar Amenós) per rubricar un acord de govern entre republicans i cupaires que necessitava el suport dels socialistes (ves per on el PSC torna a ser protagonista un cop més en la política municipal malgrat ser la força amb menys regidors a l'arc consistorial, i ves que no ens doni més titulars encara...) van encendre la sang de més d'un i no només en l'entorn de Rosa M. Perelló, que veia com els seus socis de govern els dos darrers anys li prenien l'alcaldia gairebé a l'últim minut (recordem que la CUP va ser la més escridassada durant el ple).

Davant aquest escenari, no és d'estranyar el to tant de les paraules de l'alcaldessa els dos últims mandats com de la resta d'alcaldables, que havia de plasmar no només la seva opinió sinó el seu estat d'ànim. Permetin-me, però, l'atreviment de demanar-los que, pel bé de la ciutat i de tots els que hi vivim i/o treballem, obrin en positiu, deixant enrere el ressentiment (sóc conscient que pot costar, i molt).

A tot Catalunya tenim representants polítics tirant-se els plats al cap, també entre els que comparteixen fites i això, als votants, ens comença a cansar. Fa uns quants anys havíeu aconseguit reil·lusionar-nos entorn un projecte polític, no ho feu malbé ara. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article