Trobada d’exalumnes de l’Escola Pia i col·legi Sant Josep


Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.
Jaume Aligué i Escudé
El passat dissabte dia 9 de maig va tenir lloc la celebració d’una trobada d’exalumnes de l’Escola Pia i del col·legi Sant Josep, amb un bon nombre de participants ratllant la cinquantena.
Aquesta era la quarta trobada que es feia, en un curt període d’anys i en la que en l’anterior i en aquesta van participar-hi exalumnes del col·legi Sant Josep, fet que fins aleshores no havia succeït.
Cal dir, però, que aquestes trobades les fan possibles tres persones molt concretes, l’una i fonamental és el Baptista Vilar i Domingo, màxim organitzador i dinamitzador, el qual es cuida del més mínim detall per tal que la trobada sigui ben reeixida, és d’agrair la seva disponibilitat i treball. Val a dir que compta amb el suport entusiàstic de dos entranyables escolapis, que a la dècada dels anys seixanta del segle passat van formar part de la comunitat educativa a l’Escola Pia targarina: es tracta dels escolapis Andreu Trilla i Llobera i Joan-Josep Monferrer i Solomó, que no han faltat a cap de les quatre trobades fetes finsa avui dia. En aquesta ocasió també hi va participar la que havia estat professora d’infantil molts anys a l’escola, la Conxita Gómez.
La trobada va començar a les 11 del matí al cancell dels Escolapis, on es van anar aplegant els exalumnes i allí tingueren lloc les primeres salutacions, entorn de converses nostàlgiques d’aquells anys d’infantesa que tots guardem en la nostra memòria, tot agraint el fet de poder ser-hi.
Més tard, en diversos grups ens vàrem dispersar per les aules i altres indrets del col·legi que havíem ocupat en la nostra infantesa i joventut.
De fet, amb els anys transcorreguts, l’espai físic és el mateix, però, quins canvis a les aules i en el seu contingut, ben il·luminades, ben endreçades, amb una pintura adient i amb un mobiliari adequat als temps actuals, que no té res a veure amb els pupitres que nosaltres vàrem ocupar. Aquesta visita va propiciar records de professors i anècdotes que tots recordem d’aquells anys de formació.
Cap a quarts de dues de la tarda ens vàrem desplaçar al restaurant Tastimotant on vàrem compartir taula. Prèviament al mateix espai, tingué lloc una xerrada a càrrec del Baptista Vilar sobre la figura de l’Enric de Càrcer, prohom targarí, persona influent en la vida social del tercer terç de finals del segle XIX i les primeres dues dècades del segle XX.
El Baptista ens va il·lustrar sobre diverses anècdotes d’aquest personatge que van fer les delícies dels presents i que per un bon nombre dels assistents eren totalment desconegudes, a mes, ens trobàvem en un lloc idoni, ja que l’espai on escoltàvem les seves paraules havia estat el jardí de la casa pairal dels Càrcer.
Les seves explicacions van ser molt ben rebudes per tots els assistents i li vàrem dedicar un fort aplaudiment en acabar la intervenció.
Tot seguit vàrem passar a taula per assaborir un bon dinar, que, entre conversa i conversa, rialles, brindis i altres, es va allargar fins ben entrada la tarda, donant per finalitzada la trobada a l’entorn de les sis de la tarda, amb acomiadaments i records, expressant-nos estima entre tots els participants, bo i esperant una propera ocasió per a poder celebrar la cinquena trobada d’exalumnes. Quants records viscuts al llarg d’unes hores del passat dissabte 9 de maig. No puc deixar d’expressar el meu agraïment a l’Àngel Pascual i Sauch per les seves imatges sobre la trobada, les quals ens en proporcionen a tots un gran record.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari