L’accessibilitat, una assignatura pendent a Tàrrega


Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.
Marta Morera
Soc la Marta Morera, veïna de Tàrrega. Em desplaço en cadira de rodes elèctrica des de fa molts anys.
L’accessibilitat és un dret fonamental i una condició imprescindible perquè una ciutat sigui realment inclusiva. A Tàrrega, però, encara hi ha moltes barreres que dificulten el dia a dia de persones amb mobilitat reduïda i altres col·lectius.
Voreres estretes o en mal estat, rampes mal resoltes, obstacles a l’espai públic o establiments inaccessibles continuen formant part del paisatge urbà. No es tracta de casos aïllats, sinó de situacions habituals. Quan una ciutat no és accessible, deixa fora una part de la seva ciutadania.
Per aquest motiu, proposo que els càrrecs polítics i els responsables municipals de Tàrrega facin una prova real d’accessibilitat ells mateixos, pels carrers amb cadires de rodes (normals i elèctriques), també per espais públics i establiments de la ciutat. Aquesta experiència permetria viure en primera persona les dificultats reals amb què es troben moltes persones en el seu dia a dia.
Aquesta vivència directa ajudaria a prioritzar actuacions urgents i a avançar cap a un municipi més inclusiu. Això beneficiaria tota la població: persones amb discapacitat, gent gran, famílies amb cotxets, persones amb lesions temporals i, en definitiva, qualsevol ciutadà al llarg de la seva vida.
Tàrrega té l’oportunitat de situar l’accessibilitat com una prioritat real.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari