Col·lectiu Eco

L’eliminació de sucursals i caixers en pobles petits, per part de la banca, genera una exclusió financera greu i amplament criticada per institucions, col·lectius i ciutadania (sobretot rural), especialment en comunitats envellides i disperses on l’accés als serveis bàsics queda greument afectat.

Milers de municipis amb menys de 500 habitants han perdut tots els punts d’atenció presencial, deixant els seus habitants sense la possibilitat de retirar diners, pagar en efectiu o fer gestions quotidianes sense desplaçaments forçosos.

El síndic de greuges i entitats com l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) i l’Associació de Consumidors i Usuaris Financers (Asufin) reclamen que els serveis bancaris siguin declarats d’interès general, equiparant-los a serveis necessaris com Correus, per garantir-hi l’accés universal independentment de la localitat on es trobin ubicats. 

Alguns governs autonòmics proposen alternatives com la instal·lació de caixers mòbils, retirada de diners a través dels comerços locals o que Correus actuï com a banca pública en llocs rurals, encara que molts consideren aquestes mesures del tot insuficients per compensar la pèrdua i funcions corresponents de les sucursals físiques.

Des del 2008 han desaparegut, a tot Espanya, prop de 25.000 oficines bancàries i el 30% dels caixers automàtics. Conseqüència: dificultat, en les poblacions afectades, per accedir a diners i, augment de comissions, a suportar, en operacions bàsiques. Sense oblidar que la manca de serveis incrementa i reforça el ja lamentable estat de buidesa en què es troben algunes zones rurals del país. 

La banca justifica els tancaments per la baixa rendibilitat de les sucursals rurals i aposta per la digitalizació, però la realitat és que aquesta alternativa no dona resposta a tots els col·lectius, especialment als més vulnerables i els desconeixedors del medi tecnològic. 

De les tres solucions suggerides: caixers mòbils, Correus actuant com a banca i retirada de diners en els comerços locals, aquesta última es la que creiem convenient comentar, en ser l’única que no es troba immersa en l’activitat normal bancària, com sí que ocorre amb les altres dues alternatives, revestides de certa formalitat institucional. 

El que ens permetem dilucidar és un servei, no oficial, ofert per alguns establiments, especialment petits comerços i botigues de proximitat, consistent a cobrar al client un import superior al de la seva compra, retornant-li després la diferència cobrada de més, en efectiu. Es una pràctica que es fa de manera voluntària i per cortesia. Permet al client disposar de diners al moment, evitant la incomoditat d’haver d’anar al caixer i d’assumir les comissions derivades de l’operació.

Tot i que pot resultar pràctic en situacions puntuals, cal que es faci amb total transparència, prèvia informació clara al client, sobre l’import exacte carregat i la quantitat retornada, per evitar malentesos o sospites de cobrament indegut. Cal recordar que es tracta d’una pràctica no regulada que depèn exclusivament de l’acord de confiança entre comerciant i client. 

Des dels vessants legítim i contributiu, aquest procediment corre el perill de considerar-se una operació irregular ja que no figura com un servei autoritzat ni registrat en la normativa bancària. L’abús en l’ús l’exposaria a generar sospites de moviment de diners no declarat i, en conseqüència, complicaria l’operació. A més, en cas d’error, la responsabilitat és possible que en algunes ocasions resultés difícil de demostrar.

Malgrat que el servei es mostri, en principi, atractiu i còmode, és recomanable utilitzar (sempre que sigui factible ) canals oficials per obtenir efectiu, i evitar pràctiques que, sense mala intenció, puguin donar lloc a problemes legals, fiscals o de fiabilitat entre comprador i venedor.