Casar-se és un moment especial, ple d’il·lusió, emoció i com és habitual, també de regals. Tanmateix, una pregunta que sovint passa desapercebuda és si aquests regals han de tributar a Hisenda. Malgrat que la tradició ens porta a pensar que un regal és només un gest simbòlic, la legislació fiscal espanyola (la catalana si arriba no canviarà gaire) estableix que, en determinades circumstàncies, els regals rebuts per motiu d’un casament SÍ que poden estar subjectes a impostos.

Segons la normativa fiscal espanyola vigent, qualsevol transmissió de béns o diners a títol gratuït, és a dir, sense que hi hagi una contraprestació, s’entén com una donació. I això inclou els regals que reben els nuvis per part de familiars, amics o coneguts amb motiu de la celebració del seu casament. Aquests tipus de donacions estan subjectes a l’Impost sobre Successions i Donacions, que està regulat tant per la legislació estatal com per la normativa de cada comunitat autònoma. L’encarregat de pagar aquest impost és “la persona que rep el regal”, és a dir, el nuvi o la núvia que rep el bé o els diners, que en molts casos potser podran justificar que és un regal per als dos i en aquest cas tributarien al 50%. 

Però aquí és on entra en joc la pràctica i el criteri perquè la llei no estableix un mínim exempt automàtic i tècnicament qualsevol quantitat rebuda hauria de ser declarada, encara que només siguin 50 €. Tanmateix, però, a la pràctica i de moment, Hisenda no sol actuar davant regals petits ni fa seguiment de transferències modestes.

Ara bé, quan els regals superen certs llindars, sobretot si són en efectiu i passen pel sistema bancari, pot saltar l’alarma. Els bancs estan obligats a informar l’Agència Tributària de qualsevol ingrés en efectiu superior als 3.000 € (qui fa regals de 3.000 €?) o si es fan servir bitllets de 500 € (no sabia que encara existien). Això vol dir que si un convidat et dona 5.000 € per transferència o ingressa aquesta quantitat en efectiu al teu compte, podrien fer una comprovació.

Si rebeu un regal que considereu rellevant i voleu complir amb les obligacions fiscals, cal que presenteu el model 651, que és el formulari oficial per les donacions entre vius. I alerta, aquest tràmit s’ha de fer dins “dels 30 dies hàbils” posteriors a la recepció del regal, i s’ha de fer constar la identitat del donant i el donatari, la relació de parentiu, el valor exacte del regal i el tipus de bé, si són diners, objecte de valor, immoble... Mira que era pràctic abans quan es feia una llista de bodes i et regalaven una post de planxar, o una aspiradora, o arreplegaves tres jocs de macedònia, iguals però en diferent color...!

L’import de l’impost que s’haurà de pagar depèn principalment de dues variables: el valor del regal i la comunitat autònoma on es resideix, perquè a Madrid o Andalusia, per exemple, hi ha bonificacions del 99% per a donacions entre pares i fills. Per cert, aquests no són els que més s’oposen a la gestió dels impostos dels catalans pels catalans?

Tot i que moltes parelles no declaren els regals de noces, especialment si són de valor modest, que són la majoria, ignorar aquesta obligació pot tenir conseqüències. De fet, l’Agència Tributària pot considerar que els ingressos no justificats són “guanys patrimonials no justificats” i imputar-los a l’IRPF amb sancions entre el 50% i el 150%.

Per anar acabant: sí, els regals de noces tributen. Tot i que la pràctica social és flexible amb els regals petits, la llei és clara: si reps diners o béns de valor com a regal de boda, estàs obligat a declarar-los com a donació i, si escau, pagar l’impost corresponent. Casar-se és un gran pas, i fer-ho amb les coses en regla, també amb Hisenda, us pot estalviar maldecaps futurs que us poden evitar moltes preocupacions després.