‘No em dic Jordina’ d’Aurora Maquinay Pomés

Júlia Pomés
Júlia Pomés | Jaume Ramon Solé

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

Jaume Ramon Solé

 

El llibre d’Aurora Maquinay Pomés, que es presenta aquest dissabte dia 24 de maig al migdia, al Museu Tàrrega Urgell, ens conta una interessant història targarina. 

És la història d’una família culta, republicana i espiritista, que per la seva manera de pensar ha marxar de Tàrrega, la seva ciutat, per no tornar-hi mai més. Una història crua i trista, però també plena d’emoció i d’empoderament. 

De les repressions i de les violències de la postguerra, la que patí la família de la Júlia Pomés, com molta altra gent, és de les més difícils de contar i de descobrir.

Exiliada de casa seva, del seu poble, dels seus amics i de la seva vida quotidiana d’abans, la Júlia Pomés pateix en carn pròpia, igual que tota la seva família, la derrota dels perdedors de la guerra. Han de deixar la seva feina i començar de nou a la gran ciutat.

Amb la mort de la seva mare l’any 2003, l’Aurora Maquinay descobreix les cartes que la Júlia s’havia escrit amb la seva amiga la Palmira Puig Ximénez. A partir de la lectura de les cartes, l’Aurora veu que la seva mare havia estat una dona activista i una feminista compromesa amb els drets de les dones, així com una de les primeres sufragistes i milicianes.

L’Aurora troba sorprenent tot el que va descobrint, perquè el record que tenia de la seva mare era el d’una esposa obedient, dedicada a la cura dels seus pares, obsessionada per la neteja de la llar, i que no comprenia la rebel·lia d’una filla que s’apartava perillosament dels seus ideals. 

El llibre de l’Aurora ens narra per què moltes dones, que un dia van lluitar pel seu alliberament, es van veure forçades a claudicar pel feixisme per sobreviure. 

Com diu l’Aurora, “la lluita de les dones republicanes va quedar en l’oblit, silenciades i sotmeses per un adoctrinament pervers”.

Us esperem dissabte al migdia al Museu. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article