Jordi Miñarro Gómez

La setmana passada vaig anar a visitar-me a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Vaig arribar tard tot i haver planificat la visita amb bastanta antelació. Gaierbé perdo la visita, però els professionals sanitaris em van entendre i em van fer un forat per no perdre la visita, ja que, com tothom sap, les llistes d’espera per especialistes són molt llargues. 

El fet és que en aquests moments estan fent obres d’ampliació a l’hospital i l’entrada al pàrquing habitual està tancada. Però resulta que també estan fent diferents obres pel voltant que dificulten el trànsit i buscar lloc on aparcar és missió impossible, sigui pagant o no. L’odissea comença quan arribes a Lleida a través del camí de Montcada, ja que soc de fora de Lleida. Intentes cercar el pàrquing de l’hospital, però està tallat el pas. I els indicadors són pocs o no els veus prou. Comences a donar tombs per les rotondes buscant un senyal o el que sigui, i els nervis comencen a aflorar, entro al pàrquing d’una empresa privada de bricolatge, i no em deixen aparcar, ja que només és per a clients, que ho puc entendre i està en el seu dret, però ho trobo una actitud poc solidària amb la ciutadania, ja que els usuaris de l’hospital precisament no van de Festa Major, ni a comprar ni a divertir-se. 

Surto del bricolatge encara més nerviós i ara una mica enfadat, i no sé com acabo al pàrquing de la presó, però ni a la presó trobo aparcament (com estarà el país que el pàrquing de la presó està ple). Surto com puc d’aquell pàrquing de terra i clots renegant i amb els nervis a flor de pell. Veig un gran magatzem xinès amb pàrquing, també hi entro, però també ple. Crec que només em quedava buscar el pàrquing del Mercadona, però per aquelles casualitats de la vida vaig veure un rètol del pàrquing de l’Arnau, el vaig intentar desxifrar com si estigués en una escape room, finalment entro al pàrquing. I allí també em va costar trobar lloc. Finalment, després d’una hora intentant aparcar per visitar-me en un hospital públic, ho vaig aconseguir. Surto corrents del cotxe, pujo les escales fins a arribar a l’entrada principal, diguem-ne la nova. Trec el tiquet de visita, faig cua per demanar informació on he d’anar, resulta que és a l’entrada vella i vaig tan ràpid com puc. Finalment arribo a la planta on m’han de visitar i quan arribo allí em notifiquen que no em poden atendre perquè he fet tard. Jo demano disculpes, ho entenc i els explico l’odissea que ha sigut trobar aparcament. Estic a punt de marxar cap a casa i em notifiquen que que finalment em faran la prova. Des d’aquí vull donar les gràcies a les professionals sanitàries que em van atendre. 

Amb aquest escrit el que vull dir és que fer obres en un hospital com l’Arnau de Vilanova, el més gran i important de tota la província, representa una planificació molt acurada entre totes les administracions: Departament de Salut, Paeria de Lleida i l’administració central. Si no hi ha un bona planificació, i a més molt detallada, perjudica la ciutadania i els mateixos treballadors de l’hospital, ja que és un hospital i no pot estar tancat per obres. Ah i gràcies per haver dedicat el teu temps a llegir el meu article.