Diu la psicòloga social, doctora per Harvard, Bella DePaulo, que “els solters són feliços perquè estan solters, no malgrat estar solters”. Viure en parella està molt bé, sobretot si en la parella hi trobem un veritable company de vida, amb uns mateixos interessos i aficions, però cada cop hi ha més solters i solteres que no tenen cap intenció de deixar de ser-ho. Diu aquesta doctora que les persones que trien voluntàriament no tenir una “parella romàntica” es descriuen més felices i plenes.

Home, té força sentit, perquè un cop passa l’enamorament inicial, aquell de les papallones a l’estómac, quan un s’adona que el que tenia era gana i veu com és en realitat la parella... Que la parella sempre ha sigut així, però que ja ho diuen que l’amor és cec, i que no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure.

La doctora Bella DePaulo té 70 anys, és soltera convençuda, sempre ho ha sigut i diu que ho continuarà essent, i porta dècades dedicada a investigar els avantatges de viure sense una parella, convertint-se així en una de les expertes en la matèria. Va fer una xerrada TED titulada Lo que nadie te dijo acerca de las personas solteras, que ha aconseguit gairebé 1.800.000 visualitzacions, i és per això que és considerada “la principal escriptora i pensadora sobre la solteria als Estats Units”, per la revista The Atlantic.

La doctora DePaulo basa gairebé tota la seva obra sobre la premissa que és possible gaudir d’una vida poderosa, saludable i feliç, no malgrat ser solter o soltera sinó gràcies a ser-ho. Ella diu que sempre li ha encantat estar soltera, que mai s’ha volgut casar, però que durant un temps, cap allà als 30 anys pensava que simplement la seva parella ideal tardava a arribar, però mai va arribar i en un moment donat es va adonar que mai canviaria d’opinió i que el que sempre voldria era estar soltera. El seu últim llibre és Solters per naturalesa, en el qual diu que per als solters per naturalesa aquest estat és el millor de tots. Afegeix que els solters per naturalesa són persones de qualsevol edat i en qualsevol etapa de la vida que viuen la millor vida essent solters i que volen continuar sent-ho. Persones que potser en un moment compartien vida però que s’han adonat que soles estan més bé.

Diu que les persones que han decidit voluntàriament ser solteres són més felices perquè no han d’organitzar la seva vida al voltant d’una parella i tot el que això comporta i no és tant el que perden per no tenir una parella romàntica si no el que perdrien si la tinguessin. 

Això ens porta a la conclusió que la solitud buscada no és solitud entesa com a tal, i no seria el cas d’una persona que ha perdut la parella per causa d’una mort o un divorci i la sensació de buidor pot ser infinita. Però la persona que voluntàriament decideix viure sola, inverteix com vol la seva vida, fa el que vol, crea espais de vida que li agraden i dedica més temps a la família, als amics, a la feina o a les seves aficions. Són persones que valoren la solitud en lloc de tenir-li por, això no significa que siguin persones estranyes, ja que els agrada compartir temps amb altres persones, però gaudeixen quan estan soles i fan el que volen.

El que és cert és que cada cop la gent està menys disposada a deixar de ser ells mateixos per agradar a una parella, o pitjor, a la família d’una parella. Sols o acompanyats gaudiu la vida, que la vida són quatre dies i dos ja els hem viscut.