Gúmer Udi Marsol 

La lectura d’alguns dels escrits que es van publicant en aquest setmanari, així com les opinions rebudes fent-hi referència, m’anima a pensar que bona part de Tàrrega continua sensible a la necessitat del funcionament de l’alberg, i està en desacord que hagi estat eliminat sense intencions de recuperar-lo. 

Fa temps que recordo la necessària i encomiable funció que al llarg de gairebé 50 anys ha desenvolupat l’alberg de transeünts, alhora que en demanava el retorn i, des d’aquí, vull agrair les mostres d’adhesió a les meves reivindicacions que m’han fet arribar verbalment i, de manera molt especial, l’expressada pel Sr. Jordi Salla Ramon en un esplèndid article en què, a part de suport, també oferia raons i alternatives per resoldre el problema de la continuïtat de l’alberg. 

El suport del Sr. Salla em va semblar molt important, per ser escrit, pel seu contingut i, per venir d’un dels millors col·laboradors de NOVA TÀRREGA. Amb una mica de retard, moltes gràcies, Sr. Salla. Malauradament, ni ell ni jo vam ser escoltats, fet bastant habitual. 

Quan es va decidir tancar l’alberg, no sé si es va tenir en compte que, a més d’acollir transeünts, també acollia gent de Tàrrega amb dificultats econòmiques que acudien al centre per fer ús d’algun dels serveis que s’hi oferien i que resultaven prohibitius a casa seva. 

Si ens referim als afers municipals, veiem que les finances del nostre ajuntament, bastant pròsperes, arriben al punt de poder donar al poble la capacitat de decidir sobre el destí de 100.000 €. Si l’alberg es va tancar per un import de 20.000 € que s’havien d’afegir a la partida ja destinada a la seva subvenció, per què la diferència no surt d’aquests 100.000 €? 

O, ja que comptem actualment amb un esplèndid alberg de peregrins que acull els caminants en ruta cap a Santiago, per què no s’habilita un racó en aquestes instal·lacions i es dedica a donar aixopluc als transeünts? Aquesta mena de caminants que transiten per Tàrrega tampoc són tants i, amb poc espai, potser es podrien cobrir les seves necessitats. La regidora del ram va dir, en la seva presentació, que la subvenció rebuda per construir-lo només feia referència a peregrins, sense incloure ningú més. Tot seguit va afegir que funcionaria tot l’any, però que es tancaria, això sí, durant la fira del teatre, en què es destinaria únicament a l’acolliment de firaires. Si poden acollir firaires, per als quals va quedar molt clar que no estava destinat, no podrien trobar la fórmula per a acollir també transeünts?  

Em consta que la nostra alcaldessa no és insensible al problema. L'oposició (guanyadora de les últimes eleccions), en boca de la seva portaveu, Sra. Perelló, no es cansa de reivindicar la recuperació de l’alberg. Ens agradaria saber què passa al nostre ajuntament, qui veta aquesta recuperació? Tal com està la composició, el regidor del PSC, amb un sol vot, podria decantar la votació i fer-ne possible el retorn. No entenem quina classe de política social és aquesta. Els components de la CUP, amb més folgança de vots, també ho podrien fer. Tampoc entenem que no hi posin mà, ells que tant defensen aquests tipus de causes, per les quals també tinc constància que són prou sensibles. Fa l'efecte que poderoses i ocultes raons, que no estan al nostre abast, fan que uns vetin els altres i que es vegin obligats a actuar contra natura en qüestions d’evident necessitat, com la recuperació d’aquest espai. 

No em cansaré de demanar al nostre ajuntament que reconsideri la seva posició en l’afer de l’alberg de transeünts. Que rehabilitin unes instal·lacions tan necessàries i que tan bon servei han estat prestant durant prop de 50 anys. El prestigi, el bon nom de Tàrrega i els transeünts que hi passen, els ho agrairan i alguns targarins usuaris, necessitats de les prestacions que pot oferir, també.