Quan aquest article surti a la llum, a la manera d’un naixement, arreu hi haurà cors vermells i mostres d’amor encegat. No us hi fixeu gaire, car podríeu caure en la trampa. La gent que l’ordeix és molt espavilada: hi posen caramels, pastissos, sucre de llustre. Alguns de més agosarats saben gastar-se la pela i compren cotilleria molt atrevida per vendre-la dins de cel·lofana plena de petons de mentida. Ai, el desig humà, que n’arriba a ser de voluble! Compto que no hi ha tanta oferta de llits amb massatge i final feliç enlloc, ni a la Xina quan fan la festa de l’amor. Servidora es considera un ésser bípede i sàpiens, afectuós i a estones sensat. Doncs bé, totes les qualitats que he esmentat a l’oració anterior desapareixen així que miro un aparador decorat per Sant Valentí. No m’entren ganes de destrossar-lo, no, però sí de fer-hi ganyotes, imitant un vòmit espontani, pel cúmul de roig, artèries i testimotant que… Bé, acabeu-me vosaltres la frase, sisplau. 

El lector eixerit i exigent dirà que cal que parli del sant, de l’home. Us ho demano de genolls i amb les mans agafades: aquest home no va existir, i no m’esmenteu el santoral romà, que falla més que una escopeta de fira. Se’l van empescar, aquest sant, per fer oblidar les lupercàlies, rituals pagans en honor de pastors i ovelles, cinc setmanes abans de la primavera. Molt espavilats, els catòlics, i la casa Cadbury, primera a crear una capsa de bombons en forma de cor. Estic més que convençuda que ara correreu cap als portals d’internet a encarregar habitacions, restaurants, lligacames i lubricants per honorar el no-sant. Vatres mateixos, i ara parlo per les dones: no us depileu senceres per un Homo erectus que només s’afaita per batejos, bodes alienes i comunions. NO val la pena. El pèl és alegria, el nostre pèl de cada dia, per entendre’ns. 

Va haver-hi Valentines? Esclar que sí. Una marca portuguesa de pintura se’n diu. Recordareu l’astronauta Tereixkova, política i enginyera. Fou la primera dona –de moment l’única– a anar a l’espai i completà 38 voltes a la Terra en 3 dies. La lluna té un cràter amb el seu nom, i trobo que és un gran reconeixement. La 3a Valentina és una pel·lícula d’animació dirigida per Chelo Loureiro; la protagonista té la síndrome de Down. La 4a Valentina és l’actriu Valentina Vargas, que no fou acreditada com la jove pagesa sense nom al famós film El nom de la rosa, dirigida per Jacques Annaud. També trobareu aquest nom en el currículum del James Andrew Leyva, famosa drag queen per haver participat en el programa RuPaul’s Drag Race. És curiós comprovar que aquest nom té popularitat com a salsa picant, marca de roba de talles grans, joieria artística i un bar a Madrid. No van sobrats d’imaginació (mode irònic).

Per a l’articulista, la millor manera de passar el pròxim 14 de febrer serà 1) estudiant l’obra Sí que passa res, que trobareu a la Sala 1 del Teatre de l’Escorxador l'endemà dijous 15 de febrer; i 2) escoltant en Frank Sinatra amb My Funny Valentine, una cançó d’amor composta per Rogers i Hart, en què canta “(...) your looks are laughable / unphotographable/ yet you’re my favourite work of art (...).” Quedeu-vos amb qui sàpiga cantar-vos això sense cara de corder degollat. D’acord, el corder a la brasa amb patates al caliu és molt bo, no us ho discutiré pas. Però cal dinar cada dia amb el mateix comensal, i l’endemà serà el dia de Sant Àgape, verge i màrtir. Apa, Valent(in)es lectores, abraçades i el que calgui. 

P.D.: Si voleu regalar-me alguna cosa, admeto roses en forma de collaret, arracada i anell. La roba, també me la posaria si tingués aquest estampat. M’agr