Fa anys, al primer festival de cinema de Sitges on vaig acudir acreditat com a periodista (no ho soc) per Ràdio Tàrrega (gràcies), arribo a la meva primera roda de premsa internacional. Un director amb molta projecció (Brad Anderson), una actriu nacional amb molt talent i atractiu (Aitana Sánchez-Gijón), un productor astut i el compositor de la banda sonora del film. La pel·lícula es diu El maquinista, amb Christian Bale (no va venir a Sitges), Jennifer Jason-Leigh (tampoc va venir), Michael Ironside (tampoc va venir. El vaig saludar un any després, i encara em fa por.) i qui sí que hi era el músic Roque Baños, autor de la música i compositor d'altres títols com 800 balas. No el coneixia físicament, però havia escoltat música seva. Molt orquestral, ampul·lós, clàssic, atrevit...

Jo estava, allà, a una roda de premsa de la pel·lícula que obria el festival. Premsa internacional, ple a vessar, portàtils i mòbils (tauletes i iPods i altres punyetes ni hi eren ni se les esperava), traductors... i jo dret en un racó. Aitana Sánchez-Gijón va passar pel meu davant i em va dir "gracias, buendía"... Jo encara no m'ho crec. Comença la roda de premsa, feixuga, i em teniu dret i fent cas d'un bon periodista: "Tu, a veure, a escoltar i a callar" (gràcies, Cesc).

No recordo què van dir els responsables directes del film. Sí que recordo la primera resposta de Roque Baños. Jove, amb una seguretat impactant, va respondre aplomat i sense gens de vergonya: "Pe, pe, pe perdonen, pe, pe, pe, pero no estoy ne, ne, ne, ne nervioso, yo soy así." Sí, era quec, però va fer-ne una normalitat absoluta. Un gran personatge, un gran músic, una cosa no treu l'altra.

Puc anomenar altres mestres de música al cinema? Sí, ja ho sé, ara, als seus 90 anys tornem a parlar de John Williams (Star Wars, Tiburón) més de 50 vegades nominat a l'Oscar... La seva ombra fa por... I Miklós Rózsa (BenHur), Bill Conti (Rocky), Jerry Fielding (El fuera de la ley), Hans Zimmer, James Newton Howard, Alexandre Desplat (La joven de la perla), Vangelis (Carros de fuego), John Barry (Out of Africa), i molts, molts... Deixeu-me fer una recomanació: a YouTube trobareu una molt simpàtica versió de Carros de fuego (Vangelis) dirigida per Simon Rattle i, al piano Rowan Atkinson (Mr. Bean), a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Londres. Divertidíssim.