2 El paper de la transició i el pes de la indústria: Durant la transició del franquisme a la democràcia, es van viure anys socialment i políticament convulsos a conseqüència de la lluita armada entre les organitzacions armades basques i l'Estat espanyol. Però també ho van ser econòmicament perquè el País Basc va haver de passar per una crisi industrial greu, a causa del feble estat de la indústria pesant amb les seves grans drassanes, que va fer necessària una reconversió. Així doncs, si en el 1975 el PIB per càpita basc era un 37% superior al de la mitjana nacional, va passar el 1993 a representar un 8%, si bé en els anys posteriors es van tornar a recuperar les xifres del passat a conseqüència de les encertades polítiques del govern autonòmic que va encarar aquesta transició cap a una indústria més competitiva i moderna, mitjançant la creació d'una important xarxa de clústers industrials (agrupacions d'empreses relacionades amb la mateixa activitat econòmica i en el mateix entorn geogràfic), similar als existents a Alemanya i que al llarg dels anys han estat reconeguts internacionalment per eficàcia i resultats, és un sector un dels que més ocupació creen i de més qualitat.

Per altra banda, Catalunya continua sent el principal nucli industrial de l'Estat, ja que concentra el 23% de la indústria espanyola, a molta distància d'altres territoris com Madrid (12%), País Valencià (11%), Andalusia (10%) o País Basc (9%). I la contribució directa del sector industrial en l'economia catalana és del 19%, percentatge idèntic al de la resta de les economies de la zona euro, però inferior al de les economies de l'Europa central i Alemanya, on arriba al 25% del PIB. Aquest sector, tot i estar molt atomitzat amb moltes petites i mitjanes empreses, és la columna vertebral de la nostra economia.

En relació amb l'ocupació, aquesta s'ha anat reduint, degut que ha millorat la productivitat de les empreses per utilització de més serveis tecnològics per a la Investigació i el Desenvolupament, la logística i el transport, i que està més especialitzada i més internacionalitzada. 

És de destacar també la forta activitat exportadora de les empreses industrials catalanes, que actualment representen un 28 % del total nacional, amb creixements anuals de dos dígits, destacant els sectors dels productes químics, l'automoció i els béns d'equipament.

No obstant, la crisi política, institucional i social a què va donar lloc el procés va provocar les primeres setmanes d'octubre del 2017 la sortida de Catalunya de centenars d'empreses, que es va seguir els anys posteriors, ja que des de l'octubre del 2017 fins al juliol del 2023, un total de 7.743 empreses catalanes van traslladar la seva seu social a altres CCAA. Entre aquestes empreses, algunes són de serveis com el sector bancari i d'altres d'industrials, algunes de les quals van traslladar la seu social però no les fàbriques, si bé no se'n sap en tots els casos el motiu concret d'aquesta fugida, amb un efecte negatiu per la nostra economia catalana, perquè ha suposat una pèrdua d’ocupació i d'ingressos per impostos, entre altres coses.

3- El turisme: El País Basc ja no només ha aconseguit les xifres prèvies a la pandèmia, sinó que ha superat el seu rècord històric de visitants, ja que en el 2022 més de 4 milions de turistes van visitar Euskadi, cosa que suposa al voltant d'un 10% més que el 2019, l'any que ostentava el registre més gran fins ara. Compten amb molts turistes estatunidencs, francesos, alemanys, portuguesos, belgues i holandesos.

A Catalunya, el nombre de turistes estrangers el 2022 va augmentar en un 155,8% respecte a l'any 2021, i es va situar en 15 milions, que més els 5 milions de nacionals, el nombre total que varen visitar el nostre país va ser de 24 milions. Aquest sector representa per a Catalunya uns ingressos anuals de 19.000 milions d'euros, un 12% del PIB català, o sigui la meitat del que aporta el sector industrial, i un 13% dels llocs de treball, si bé es un sector que es caracteritza per un turisme de baixa qualitat, cosa que comporta que els llocs de treball són bàsicament temporals i amb baixos salaris. Per país de residència habitual, els països de procedència majoritària són França, el Regne Unit i Alemanya.

4- Demografia: El País Basc, amb 2,2 milions d'habitants, ha mantingut una política de manteniment de la població basca al llarg dels anys mitjançant una contenció de la immigració, cosa que els ha permès disposar de condicions i tractes amb els seus ciutadans, que els afavoreixen amb polítiques fiscals més beneficioses i a que tinguin una renda per càpita més elevada. 

En els últims anys Catalunya ha anat creixent en població fins a arribar als 8 milions que tenim actualment, havent-se obtingut aquest creixement amb una política laxa en quant a la recepció de nouvinguts, majoritàriament estrangers procedents de Sud-amèrica, Àfrica i amb menys quantitat els dels països d’Europa de l'Est.

5- Els salaris: El salari mitjà brut del País Basc del 2022 va ser de 2.099 euros mensuals, un 15% superior al de la mitjana espanyola, que va ser de 1.822 euros. En el cas català, el salari mitjà brut va ser de 1.954 euros mensuals, un 7,2% més alt que la resta de l'Estat. I les dues nacions ocupen una posició intermèdia dins dels membres de la Unió Europea.

Però és que la bretxa salarial entre el País Basc i Catalunya és encara major si considerem que en el País Basc paguen un 9% menys de l'impost de l'IRPF, de manera que el net que cobra un treballador basc està un 16 per cent per sobre del d'un català, la qual cosa és molt notable.