1 L'anhelat Concert Econòmic basc: Aquest Concert o conveni amb l'Estat espanyol ha aconseguit sobreviure al llarg dels anys, amb una convulsa història de guerres, repúbliques, dictadures i monarquies. Inicialment, va ser creat com un sistema provisional de cobrament dels impostos al País Basc pels mateixos bascos, després de l'abolició dels furs durant la tercera guerra carlista i avui en dia el País Basc, no gaudiria d'uns elevats estàndards de benestar sense la influència d'aquest concert econòmic.

El Concert, en definitiva, és un pacte entre iguals, consistent en un acord bilateral entre l'Estat i el País Basc, que regula les seves relacions en matèria d'impostos i finances. El Concert compta amb un ampli nivell de consens entre totes les forces polítiques basques al marge de la seva ideologia i dels agents econòmics i socials, és un model singular reconegut per la Constitució i l'Estatut de Gernika.

Les hisendes forals recapten, inspeccionen i gestionen tots els impostos que es recapten en el País Basc. A aquesta quantitat se li dedueix una quantitat fixa anomenada Quota, que el País Basc paga a l'Estat espanyol en compensació pels serveis que rep, com el referit a la Defensa, els Afers Exteriors, la Corona, etc.

Aquest model de finançament a través de la recaptació de tots els impostos propis, representa un model molt més generós que el de la resta de les comunitats autònomes. Així, el volum de recursos públics per capità dels bascos és un 80% superior al dels catalans. 

Catalunya, per altra banda, té un sistema de finançament contingut en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en el que es recapta alguns impostos propis com Patrimoni i Successions, i rep de l'Estat el 50% dels de Societats, IVA e IRPF. El resultat es que Catalunya acaba aportant a l'Estat un 17 % més que la resta de CCAA, però rebent per les competències assumides una quantitat molt inferior a la mitjana d'aquestes. 

Catalunya, per tant, resulta perjudicada any rere any per un sistema de finançament injust, caduc i deliberat, que genera un dèficit fiscal anual amb l'Estat de 22.000 € anuals, cosa que representa un càstig per tots els que viuen a Catalunya, ja que es veuen afectats des de ja fa massa anys, a la baixa, els pressupostos d'ensenyament i sanitat a mes d'altres greuges com els importants incompliments d'inversions en infraestructures. La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha assegurat que “allà on l’Estat pot escollir on fa la despesa, Catalunya sistemàticament en surt malparada”. Al seu entendre, les dades fetes públiques demostren que “quan l’Estat té marge de decisió, opta per penalitzar econòmicament Catalunya i la seva ciutadania i ha qualificat el dèficit fiscal de Catalunya de “sostingut, perquè fa més de 35 anys que patim aquesta situació”, ja que aquest desequilibri es manté “governi qui governi” al govern espanyol.

Per altra banda, la creació ara i per Catalunya, d'un sistema semblant al del País Basc reduiria els recursos per a les polítiques públiques d'Estat i seria una "mala notícia per Espanya". És a dir, l'Estat estaria renunciant a recaptar impostos en el 20% de l'economia del país –que és el pes de Catalunya en el PIB Nacional–. Però, evidentment, seria molt positiu per Catalunya.

Però el més lamentable de tot és que durant anys ha estat a debat públic i privat el fet de si el govern de CiU que va negociar el primer Estatut d'Autonomia de la democràcia del 1979 el va rebutjar o no, o si el va demanar o no dins de l'apartat de finançament de l'esmentat document. La història sempre té moltes versions depenent del que l'escriu i moltes interpretacions, però els fets són molt a tenir en compte. Sobre una veritat de vegades hi ha altres veritats que són contradictòries i que expliquen millor el que ha estat i el que no. I la veritat és que Catalunya sembla que no va tenir mai al seu abast un concert com el basc i disposar d'una quota per tenir una autonomia financera que ara no té.

Però encara és més lamentable el fet que, en les recents negociacions entre Junts i ERC amb el PSOE/SUMAR per la investidura del president Pedro Sánchez, s'ha perdut una oportunitat d'or, per demanar un nou model de finançament igual o similar al del Concert Basc, que hauria canviat per bé el present i el futur dels ciutadans de Catalunya. En canvi els dos partits independentistes, encara desunits i per tant amb una posició feble, van centrar tots els esforços negociadors per separat, a aconseguir pràcticament només la Llei d’Amnistia, perquè la resta de concessions són insignificants si ho comparem amb el que s'hauria pogut aconseguir, si units haguessin lluitat per aconseguir el millor pels ciutadans catalans que era aconseguir un nou model de finançament, un Concert