El mal d’Almansa a tots alcança. Com pot ser que un partit polític que es presentà a les eleccions autonòmiques valencianes sense contingut cultural en el seu programa electoral, no sols posi cullerada en el tema sinó que és l’encarregat d’executar –mai més ben dit– la cultura del seu govern?

Vicente Barrera fou nomenat vicepresident primer del Govern valencià i conseller de Cultura i Esport gràcies al pacte que va permetre a Carlos Mazón ser nomenat president del Consel –tal com ells en diuen– després de les eleccions del 28 de maig.

Quan s’anuncià que Barrera ocuparia eixa cartera, es convertí en una de las grans incògnites del nou govern de les dues forces de dreta. Un Barrera que té com a currículum ser  llicenciat en Dret, torero retirat i defensor de les curses de bous, i militant del partit amb nom d’aquell diccionari. 

Fa unes setmanes, la seva àrea era el focus de l’actualitat després de fer fora per suposades "irregularidades y mala praxis" el gerent del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, una sortida traumàtica que ha provocat les protestes de les principals associacions culturals de València. Cal dir que a la reunió, l’única representació no política en el Consell General del Consorci, el Consell Valencià de Cultura, votà en contra del cesament. Dolors Pedrós deia que "després d’haver mirat tots els informes no hem vist que hi hagi cap motiu, més aviat el contrari”.

En seguirem parlant, malauradament, perquè a cada passa que fan, és més evident el seu caràcter de repressió ideològica. S’ha anunciat l’acomiadament dels tres directors adjunts de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Marga Landete, Francesc Felipe i Roberto García. I quan es preguntava al torero si això es basava també en “irregularidades”, responia que “nosotros tenemos también que dirigir la política cultural. Si  ve la programación del IVC, mucha de ella ha sido politizada durante todos estos años. No creemos que sea justo, lógico ni asumible que con el dinero de todos se haga política y se intente colonizar conciencias. Queremos ir hacia una cultura blanca, donde no sea un arma de colonización de conciencias y de adoctrinamiento político".

Sempre que les forces reaccionàries parlen de temes o programes sense càrrega ideològica, o com en aquest cas de “cultura blanca”, ens estan intentant amagar la neteja –lingüística, de valors, de persones, en el cas del País Valencià– que estan dissenyant per a fer fora tot allò que els molesta. Sigui la Memòria Històrica, les qüestions de gènere i principalment la nostra llengua i cultura, totes en seran les víctimes i quedaran anorreades, amagades o prohibides.

En el treball Cultura i subjectivitat de Neus Carbonell i Camós ens diu: “...la cultura popular és un terreny per a l’intercanvi i per a la negociació entre el poder que imposa l’hegemonia i les forces que s’hi resisteixen. Per això en tota pràctica cultural popular hi ha una barreja d’interessos i de valors contraris." I afegeix “aquest concepte també permet d’estudiar per què determinats productes que sorgeixen amb la intenció de consolidar una determinada correlació de forces ideològiques són subvertits en el seu consum i passen a tenir una funció contrària a aquella per a la qual foren dissenyats”.

Pensem que València no ens queda lluny, en cap sentit, i que el que passa allà i a les Illes, és una prova fefaent del que volen fer després amb nosaltres. En les nostres mans i els nostres vots està la clau per desbaratar tots aquests intents que, si em permeteu, no són de fer una cultura blanca sinó més aviat rojigualda, casposa, i que va i anirà a més si no els frenem com deia l’article esmentat abans.