L'ull de l'agulla

Joan Solé s’incorpora a NOVA TÀRREGA el mes de setembre de 2023 ambla secció La quarta paret que té periodicitat bimensual. 

Joan Solé és un apassionat del cinema i en la seva secció hi trobem reflexions sobre l’actualitat a través de pel·lícules, tant actuals com històriques, així com d’actors, actrius, directors... i moltes curiositats i anècdotes. A banda de col·laborar amb NOVA TÀRREGA, també ho fa a Ràdio Tàrrega amb ‘Cinema’.

Àlex Gorina és crític, escriptor cinematogràfic i director i presentador de La finestra indiscreta, programa de cinema a Catalunya Ràdio en antena des del 1987.

El mes de setembre va escriure un article molt irònic al voltant dels títols de les pel·lícules en el qual afirmava, amb molt sentit, que el títol ho és tot: "Definició, resum, expressió d'alquímia, ham, i pedra filosofal en oferta." Era en un Fotogramas del mes de setembre (núm. 2.159). Rematava l'article amb el títol més inversemblant que he conegut mai; agafeu-vos: Night of the Day of the Dawn of the Son of the Bride of the Return of the Revenge of the Terror of the Attack of the Evil, Mutant, Hellbound, Flesh-Eating Subhumanoid Zombified Living Dead (part 3). I sí, existeix.

Aquí, aquest humil i inconscient cronista ha investigat i pot corroborar que són un desastre absolut, escatològic, irreverent i mal fet.

Si voleu buscar-ho és a YouTube. Per protegir la vostra salut mental, ara que en parlem tant, jo no ho faria

I això dels títols de les pel·lícules donaria per a un llibre, i gros; traduccions molt particulars, censura i, comoditat absoluta, sense traducció. Als Estats Units són, encara, més pràctics. Van estrenar una pel·lícula que aquí van titular La locura del rey Jorge III. Era el títol original d'una pel·lícula que, fins i tot, va concórrer als premis Oscar. Però li van treure el tres amb l'excusa que la gent, el públic, es pensaria que seria una tercera part de ves a saber què. Obtusos... Ara, voleu riure? Hi ha títols que ja tiren enrere. I això que presentaré és molt cert, no invento res, i aquestes pel·lícules existeixen. Algunes les he vist, altres no, jo també intento cuidar la meva, precària, salut mental. Anem-hi: La maté porque era mía és una pel·lícula francesa de l'any 1992, amb director i actrius i actors de cert prestigi. Lleig el títol, oi?

L'original era Tango; Makarras conexion, 1976, espanyola (Hermanos Calatrava), no la busqueu; Margarita... qué bien pita, i no en vull dir res més; El mono borracho en el ojo del tigre, 1978, Hong kong... No cal dir res més; ¿Quién tiró de la cadena?, 1981, Suècia. Aniríeu a veure aquestes pel·lícules? Us fiaríeu del títol? Jo no... I no he inventat res... Més endavant, molts més.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article