Jaume Aligué i Escudé

El passat dia 9 de setembre va morir a l’edat de 90 anys el P. Cinto Casanovas, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. 
Nascut a Santpedor el 25 de gener de 1933, ingressà a la Companyia de Jesús l’any 1950 i fou ordenat sacerdot el 28 de juliol de 1963. Es llicencià en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, l’any 1972, iniciant a partir d’aleshores el fet de compaginar la seva vida espiritual i artística amb un gran arrelament a la veïna vila de Verdú, on hi tenia la seva casa taller i també amb Raïmat, on va ser nomenat l’any 1998 rector de la parròquia del Sagrat Cor, mantenint aquest càrrec amb dedicació i servei fins a la fi dels seus dies. El Cinto era una persona d’una gran senzillesa i d’una basta cultura, amb un fort arrelament amb la gent del poble.

Com a escultor són innombrables les seves obres, de temàtica religiosa i civil, esteses arreu de Catalunya, així com a diferents indrets de l’estat espanyol, i en altres països com Itàlia o els Estats Units d’Amèrica. Com a artista va treballar el fang, la fusta, la pedra, el ferro i el bronze. Són meritoris els seus treballs realitzats al santuari de Montgarri, (Val d’Aran); a Santa Maria de Mur (Pallars Jussà) i al Devallament de Santa Eulàlia d’Erill la Vall (Alta Ribagorça).

Altres obres seves esteses pel territori les trobem a la carretera del Doll, al Pallars Jussà, amb l’escultura Dona de l’aigua, a Vic, el Merma, la Verema a Raïmat i a la Seu de Manresa l’obra el Pelegrí.

A casa nostra i redós compta també amb un bon conjunt d'obres a la ciutat de Tàrrega, com és l’escut del Consell Comarcal de l’Urgell, situat sobre la porta de accés per la plaça de les Nacions sense Estat, un Sant Pere Claver en bronze per al despatx de presidència del Consell Comarcal, la placa que dona nom a la plaça dels Comediants, també amb bronze, o bé l'escultura de talla del beat Ferran Saperas, a l'església parroquial, modificada posteriorment, amb el seu consentiment, per Josep Castellana i Niubó. 

Al Parc de Sant Eloi, és obra seva el creuer de la creu de terme de Conill, que va reproduir d’una imatge fotogràfica d’aquesta, abans de que fos robada, i la peanya en pedra a l’interior de l’ermita que sosté la Mare de Déu de Montserrat.

A Verdú compta amb una gran escultura de pedra, reproduint Sant Miquel, que presideix l’ermita dedicada a aquest sant, des de la restauració duta a terme a principis dels anys noranta del segle passat. També el sant Pere, en bronze, que hi ha a la fornícula sobre la porta principal de l'església parroquial d’Altet, es obra seva i correspon també als inicis dels anys noranta del segle passat. 

De ben segur que moltes altres obres seves són en propietat de particulars d'aquests indrets nostres, desconeixent-ne el seu nombre i propietaris. 

Personalment, vaig tindre el goig de conèixer el Cinto a la dècada dels anys vuitanta del segle passat amb motiu de la seva participació a les dues celebracions de la Fira de l’Escultura que, sota el mandat de l’alcalde Eugeni Nadal, van tenir lloc a la nostra ciutat i que ell amb gran entusiasme hi va presentar obra seva. 

Des d'aleshores vàrem mantindre una bona amistat, que hem mantingut fins al seu traspàs. Recordo amb gratitud les diverses visites al seu taller a Verdú, on vaig poder seguir la elaboració d’alguns dels seus treballs, com les imatges per Erill la Vall, els gegants per Raïmat, imatges de diverses marededeus per a Tremp, Os de Balaguer, i altres, així com també testimoni de les seves obres abstractes que té esteses per diferents indrets de Catalunya. Sense deixar de dir que les converses mantingudes amb ell sempre foren enriquidores tant en el vessant espiritual com en l'artístic. 

El Cinto va ser un home que estimava la seva terra, i la casualitat va voler que el seu enterrament fos el matí de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. 

Com a resum de la seva vida, m’atreveixo a dir que el Cinto va ser un jesuïta que va morir fent olor d’ovella, tal com recorda ben sovint el papa Francesc, pel seu arrelament i proximitat amb la gent del poble.