Ramon Argilés Llobet

Potser cal afegir com a complement del títol... PER REFLEXIONAR. I permetin-me afegir que aquest comentari està inspirat en un article publicat el passat dimarts dia 25 al digital El Nacional.cat obra de l'admirat Jordi Barbeta, que em permeto l'afirmació de considerar un dels periodistes més lúcids i alhora realistes del panorama periodístic actualment a casa nostra.

Descriu el que ha passat a les eleccions al Parlament Nacional Espanyol a la Garriga, municipi del Vallès Oriental, on l'exconsellera Meritxell Budó a les darreres eleccions municipals va recuperar l'alcaldia per a Junts per Catalunya amb una folgada victòria després de quatre anys de govern municipal d'ERC. Doncs a les eleccions del passat diumenge dia 23, el PSC, amb molt poca estructura a la població arran l'evident espanyolització dels socialistes catalans (o potser hauríem de dir més que catalans "a Catalunya"), va obtenir un espectacular triomf acompanyat per una baixada dels anteriors guanyadors, Junts.

Se m'ha acudit (segurament coses de l'edat) comparar aquests fets amb els resultats a la nostra ciutat d'ambdues conteses electorals. Fem fredament abans de res una ullada als números: PSC a les municipals 534 vots i a les generals, 1.871. Junts a les municipals 2.142 vots i a les generals 1.455. ERC a les municipals 1.591 i a les generals 1.324. CUP a les municipals 803 i a les generals 274.

I és clar, ara ve la gran pregunta (també segurament coses de l'edat). Què dimonis pot haver passat per a aquestes enormes i cridaneres diferències? Doncs també per a la mateixa explicació o motiu permetin-me un parell d'hipòtesis.

La primera: la por. La possible i per la majoria de mitjans informatius espanyols, sobretot aquells que un dels més brillants analistes de les portades de diaris defineix com "el trio de la benzina" (és a dir, ABC, La Razón i El Mundo) donaven per segura la victòria de la parella PP-Vox. Com també ho feien gran quantitat de les enquestes dutes a terme per unes empreses que prioritzen els desitjos dels mitjans que les encarreguen a la realitat, com han demostrat els resultats. Els catalans ens hem estimat més deixar per una altra ocasió els afanys independentistes, per allò que diem de que: "La por guarda la vinya." Vol dir això que en unes hipotètiques eleccions autonòmiques els socialistes poden fer un "sorpasso"? Si creuen això és que encara no han entès res ni del que ha passat ni del que som en realitat els catalans.

I la segona: La importància (poca en realitat) que els catalans donem a unes eleccions en clau estatal. Ni els votants de la CUP, que ja es dir perquè els sous que allà,  a Madrid, es paguen són força, diguem-ne, sucosos. A Madrid els catalans hi anem a reivindicar coses i situacions per a nosaltres de gran importància però que allà no els fan ni fred ni calor. Amb tot als espanyols els ha causat molt d'enrenou ja que el pes de Junts pot ser decisiu. A Puigdemont l'han convertit, entre tots, i amb un paper fonamental per part del sector judicial, en la figura principal d'aquests dies. Serem capaços d'aprofitar aquesta circumstància? Difícil havent-hi entremig la cosa judicial. Però, com tot, s'ha de veure. I també caldrà observar atentament l'actitud d'ERC, que cada dia que passa sembla més E i menys RC. En fi, entrem en una fase tan important com interessant i caldrà seguir els esdeveniments. Ah, i bones vacances a tothom.