Ramon Argilés Llobet

Segons deia el digital de La Vanguardia el 22 de juny passat, el bloqueig (en deien ells) del PP al nomenament de Trias a l'alcaldia havia descol·locat el món empresarial català. Benaventurats els de bona fe que, no sé si disfrutaran del regne del cel, però que mentre Catalunya formi part de l'Estat espanyol a la terra rebran bufetades a tort i a dret, segur.

Suposo que tot plegat ve a compte pel discurs que el polític gallec va pronunciar a finals de maig al Cercle d'Economia a Barcelona, on si bé fou rebut amb tímits aplaudiments va ser acomiadat amb una sonora ovació. I tot plegat per dir que "els catalans sou els que pagueu més impostos a Espanya". I que "no pot ser que l'Estat transfereixi la llei de dependència a les autonomies però no els diners". Explicava un dels assistents a l'acte que un exdiputat també present de la Unió de Duran i Lleida (que segurament hauria aplaudit amb les orelles), deia entusiasmat que "no ho havia vist mai això. Bo. Molt bo". Respatllada als catalans que se'n van ben contents de la comprensió trobada. Pero no ha transcorregut ni un mes per adonar-se que allò no duia enlloc. Que hi havia lletra petita. Com l'Espanya plural.

L'alegria indissimulada amb què ha estat rebuda a Espanya la garrotada al bo del Trias ho fa palès. I és que de fet, desgraciadament tot és molt més senzill d'explicar i fa molts anys que a casa nostra alguns ho tenim la mar de clar. És això: "Quan hi ha Catalunya pel mig, el que més s'assembla a un polític espanyol de dretes es un polític espanyol d'esquerres". I sembla que alguns encara no se n'han adonat.
Això, però, passa a Barcelona i a nosaltres ens cau una mica lluny tot i que d'alguna manera ho notarem. Però anem per feina. I per a Tàrrega què? Doncs res de nou. Com deia la Trinca, nari-nan, nari-nan, nari-nan. Aquí estem fets d'una altra pasta, com és lògic, amb les nostres pròpies peculiaritats. Uns quants discursets el dia de la formació de la composició de la nova (?) corporació amb una grandiloqüència suposo que normal pel que fa al cas i poca cosa més. Amb tot, sí que algunes de les coses que es van dir van cridar l'atenció i potser seria bo fer-ne una breu menció, més que res perquè els interessats s'adonin que, encara que ho sembli, els targarins no "passem" de tot. I que de rucs tampoc no en som. Humans, sí. Però això és inevitable.

Podríem començar amb la representant de la CUP. Miri, formar un ajuntament amb tres partits d'unes característiques tant diferents, amagant-ho durant la campanya és justament el que vostè va negar, "contorsionisme polític". I de la pitjor espècie. Després li explicaré quina pot ser una de les conseqüències. Un cop dit això permetin-me una breu referència al que sembla el seu "eix" clau de la lesgislatura. Concretament va dir "l'aigua". Després ho va ampliar. Resulta que al 2024 s'acaba el contracte amb Agbar, una empresa de l'Ibex, va dir. De debò? Durant el 2008 aquesta societat anònima va deixar de cotitzar al mercat bursàtil espanyol i a l'Ibex-35. Posteriorment s'han produït una sèrie de canvis que seria llarg d'explicar. Ignoro què té en contra de les empreses de l'Ibex-35, si és que és això, que no ho sé. Però si el que vol, com així sembla, és municipalitzar el servei, és urgent que ens expliqui als ciutadans-usuaris quins estudis s'han dut a terme i quins seran els avantatges. I dic urgent perquè el 2024 el tenim a la cantonada. I de passada l'alcaldessa, que a vegades fa la sensació d'estar absent –com si visqués per damunt del bé i del mal–, es manifesti obertament si hi està d'acord.

Tampoc va estar gaire lluïda com si diguéssim, quan va presentar el resultat de les eleccions. Fem una mirada d'entrada als números del seu partit. Arreu de Catalunya la CUP va fer el 2019 el que es va considerar unànimement una bona collita, que va ser-ho: 246.971 vots. Al 2023 s'han quedat amb 133.403. Poc més de la meitat. Exactament un 45,98% menys. Ja sé que pot ser de mal gust, però no em puc estar de recordar que els fastigosos de Vox al 2019 van quedar per sota de la CUP per 3.331 vots però al 2023 els han superat per 17.260 vots. Com a mínim descoratjador i força preocupant, no?

Què dimonis pot haver passat? Segur que en deuen haver fet anàlisis a fons. Permetin, però, donar el meu punt de vista, un simple observador amb unes limitacions més que evidents. La CUP aparegué al seu dia com un grup de bona gent que es presentava amb una clara etiqueta: Antisistema. Potser seria més adequat dir-ne "contra sistema" perquè disparaven, metafòricament, contra tot el que es movia. Però va passar el que era lògic. Que un dia es van adonar que a fora (del sistema) hi feia un fred que pelava. I a algun dels cervells del grup se li devia acudir modificar lleument els objectius. Lluitar contra el sistema, però des de dins del sistema. Potser no es podria fer exactament el mateix però, almenys, a dins s'hi està més calent. Si més no, ajudaria alguns a pagar la factura del gas. No sé si aquest és el motiu de la reculada, és només una hipòtesi.

I per acabar, sap quina pot ser la conseqüència de tot plegat, que al principi li anunciava? Doncs que el personal n'està tip de tantes mentides o veritats a mitges que és de fet, una manera de mentir. Vostè ho ha definit a la perfecció: contorsionisme. I a l'hora de votar la gent es queda a casa. Per què anar-hi si després els resultats es grapegen, es potinegen de manera, sovint, tant grollera? No fer-ho se'n diu ètica, però això els membres del tripartit targarí de ben segur que ja ho saben. O no?