Avui m’he proposat fer un article amè, divertit, alegre, adient a la Festa Major, i us prometo que m’està costant un munt perquè no sé si soc jo, però cada cop em costa més trobar coses alegres i motius de joia i alegria.

Mireu, abans de sortir de casa, abans de sortir del llit fins i tot, ja estava estressada perquè no paren uns i altres de parlar per tot arreu de l’aigua, de la manca d’aigua i que al setembre no en tindrem i l’haurem de racionar i tot això. Que ja ho sé, que tenen raó, que és una situació d’emergència, però em carreguen i no em permeten ni gaudir de la dutxa matinal com cal i m’esvero jo sola perquè estic tipa de sentir que l’aigua per als hotels, amb les seves piscines, està garantida, ara bé aquest estiu haurem de fer tots com el president i menjar pinya americana perquè la fruita de Lleida no la veurem. I això que hi ha hotels que incentiven i premien els seus clients si redueixen el consum d’aigua, i els conviden a no canviar les tovalloles cada dia, a estalviar l’aigua de la dutxa o del WC... Ves que no fomentin la brutor i la gent deixi de dutxar-se, que amb l’estiu calent que ens espera l’olor de les aixelles ens pot tombar d’esquena a més d’un. No gaire més tard surto de casa, i a la cantonada hi ha uns contenidors de brossa que darrerament semblen uns abocadors, i m’hi trobo un matalàs que ja fa dies que hi és i el veig cada dia quan hi passo i que fa angunia només de pensar que algú dormia en aquell matalàs tan brut, a més de tot un munt de runa escampada; però és que arribo aquí al pàrquing municipal i l’entrada fa mania, no me n’he pogut estar i ho he retratat i tot. Els que venen de fora s’han d’endur una imatge llastimosa. Fins a set parells de sabates he comptat, i de tot, mobles, caixes... Jo, ara faré un Dausà, jo mai mai havia vist Tàrrega tan bruta com ara. Que ja diuen que no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta, però a la vista de l’estat de la ciutat, o netegem poc o la gent és porca de mena. I a veure, ja només ens faltarà el porta a porta per acabar de tenir uns carrers com a femers, perquè poden dir que les galledes són hermètiques, però allà on la fan de porqueria escampada n’hi ha i molta. I això d’identificar els cubells amb xips, no sé jo fins a quin punt no vulnera la privacitat de cada usuari i la llei de protecció de dades perquè suposo que la finalitat és controlar la brossa de cadascú i saber si es fa correctament la selecció, per la qual cosa deuen haver de mirar que llencem cadascú de nosaltres. Que no ho sé, perquè potser tampoc és legal tot i que hi ha llocs que en tenen, però potser una solució seria posar càmeres i sancionar els culpables. I sancionar-los de veritat. 

Però anem al que anem, va, que s’acosta la Festa Major, i és any d’eleccions. Això vol dir que sortiran tots, polítics (consolidats i emergents), gegants, capgrossos i tot el bestiari. I tots lluiran el millor somriure i ballaran el ball de l’Eixida, tot i que molts ni s’hi han atansat mai i ni sabien que existia. I ens prometran l’oro i el moro tot i que ja sabem que ens quedarem només amb el moro. I una última empenteta que al 28 de maig hi arribarem de seguida... o no. Que la Verge de l’Alba ens guiï i ens il·lumini, que prou falta ens farà i tingueu tots una molt bona Festa Major.