"Digue'm que aquest diumenge serà diferent, sisplau. Digue'm que anirem de bracet fins a Cal Sinén i allà farem veure que tot ens és imprescindible, amb el posat dels entesos en tot. Digue'm que els croissants són fets de poc i la rentadora s'espavila sola, així podrem marxar a caminar sense molles ni taques antigues." 

Arribes a l'Estany com qui arriba a un pavelló esportiu acabat d'inaugurar, i t'encomanes de la pintura i la llum. El vent se t'endú cabells i mocador, però no pas la decisió de fer, del camí, una manera de pensar. Al primer aguait ja t'has encantat. Adores repassar el traç dels ocells damunt de tot el que desconeixes. Escoltes l'aire damunt de l'aigua, i una mena d'angoixa passa fugaç pel teu cap: tu no saps volar, recordes. Aquell ànec negre no mira al fotògraf. Desconsiderat, li dius amb la boca closa. 

Reprens la marxa, ara un peu, ara l'altre. Deixes les mans caure al costat del cos, oscil·lants, pendulars. Quant de temps es necessita per fer un arbre i foradar-li l'escorça? Fas un vídeo de formigues baixant d'un forat negre, és un pas de Setmana Santa amb cadàvers inclosos. Després veus que un arbre estira la seua ombra fins a tocar el del davant, i també li fas foto. Els selfies, mai de la vida. Per a tu, la natura és més important que el suat "que guapa" com a comentari ad nauseam. Un insecte verd posa color al marró imperant.

A la passera —tots s'hi fan fotos per a la intemporalitat— el temps se't dilueix. Embarcaries cap enlloc, des d'on veuries Cal Sinén com a far i fita d'una terra mai negada. Noè se t'enriuaria, ves si ets carallot, que t'ofegues en… Una branca sosté l'inefable: núvol passatger. Ningú no ve a molestar-te, ni a reclamar un ordre en el clima i la màniga gruixuda. Ets feliç, d'un origen que sacseja percepció i miopia.

Ja tornant a la civilització, t'asseus damunt la fusta d'una olivera, penses en l'amiga que n'ha escrit i en la cita "plenes d'olives i amor". Aquella vegada que les vas veure aterrades, esberlades des de la soca, vas saber que esborraven memòria i paisatge. Dius que el mot amor està mal emprat. Ara imagina't dos que es barallen damunt d'una fusta centenària mirant això. Enyores el fill: li recitaries un poema sobre l'aigua i els naufragis. Sobre l'autisme, nedar i ofegar-se aquí, on la bellesa mai no s'acaba. 

Abans de tornar al soroll, una libèl·lula ha reculat per saber si us coneixíeu d'una altra primavera.