Antoni Palou Català - Centre Cultural de Tàrrega

Treva temporal de calor en aquest primerenc estiu asfixiant, la descoberta d'avui serà inèdita, geològica, al Pallars Jussà i als estanys de Basturs, a la Conca Dellà. Enfilem la C-14 fins a Artesa de Segre, greument castigada per les flames de l'incendi de Baldomar que encara no està controlat, travessem el port de Comiols i a la baixada, passat Isona, trenquem pel desviament de Sant Romà d'Abella i després, cap a l'esquerra, per una petita pista que ens du als estanys. Ens espera el geòleg Jordi Panisello, que ens guiarà en aquesta descoberta científica. L'objectiu: els dos estanys, el gran i el petit. Són d'origen càrstic (com els de Montcortès i Banyoles) i s'alimenten d'aigües subterrànies. Des d'una passarel·la de fusta contemplem l'estany gran, de forma rodona, color verd o a vegades blau per la tonalitat de les algues. Té 60 m de diàmetre i 15 de profunditat; una tortuga ens observa atentament i aviat s'amaga cap a les profunditats. Aquests estanys s'han format per la dissolució de la roca calcària, fet que condiciona aquest bell espai natural amb una flora i fauna úniques. El geòleg afirma que l'estany gran es troba en la seva fase de maduresa i el xic en la joventut, en la seva evolució. A més, a la mateixa zona se'n troben quatre o cinc més que estan en la fase final, la seva mort, com són els doms de tova calcària situats al mont de Conques. Aquest component calcari els va envoltant d'una crosta mineral, que els cobreix progressivament fins a amagar-los del tot formant una mena de cràters anomenats doms. Aquestes són formacions geològiques úniques a Europa i que han servit d'estudi als científics en les seves investigacions geològiques al planeta Mart. En la seva superfície concretament dins del cràter Crommelin, s'han descobert unes estructures molt semblants, en forma de dom, les quals podrien tenir origen en antigues surgències d'aigües, i per tant, essent formes anàlogues a les estructures pallareses, d'aquí la connexió planetària. 

L'entorn on s'enclaven els estanys és singular: després de travessar camps de conreu de blat i ordi, secans calorosos propis de la conca de Tremp, trobem aquest oasi verd dels dos estanys en un ecosistema propi, envoltats de bosc de ribera: salzes, bedolls, verns, àlbers, pins i avets, franquejats per boixos, grèvols i falgueres que atorguen al lloc un microclima fresc dins el seu perímetre. A continuació vam visitar el segon estany, el més petit, que només es podia divisar des de la llunyania, des d'una talaia de fusta a la qual s'accedeix per unes escales. Des de dalt divisem l'estany amb el seu canal de reg i tota la conca de Tremp: el congost d'Abella de la Conca, el castell d'Orcau i al fons, les portes del Pirineu. Quan tornem enrere, seguim el recorregut circular de l'estany gran, endinsant-nos en aquest microclima i refrescant-nos després de copsar la diferència de temperatura. El sender que voreja l'estany immers en aquest bosc de ribera ens apropa de nou a la zona de pícnic, on el Jordi ens acaba d'explicar tota l'evolució geològica del territori: ens ensenya on està situat el dorm de Conques (l'estany mort semblant a un cràter) així com els altres que no podem visitar per les rigoroses temperatures i prohibicions d'accés a raó dels incendis. Visitem després Figuerola d'Orcau i anem a dinar a l'Hotel Terradets amb una vista panoràmica al llac de Cellers.
La descoberta d'avui ha estat espectacular, científica i ecològica, que ens adona de les meravelles naturals que tan a prop tenim i no sabem valorar. Descoberta autèntica que recomanem a tots als que us agrada la muntanya i que sovint aneu al Pirineu. Desvieu-vos passat Comiols en la vostra ruta cap a la Pobla i, en només 10 minuts, podreu descobrir aquesta meravella amagada i amb una connexió planetària amb Mart, científicament acreditada.