Alumnes i mestres de 3r de l'escola Jacint Verdaguer

Aquestes darreres setmanes les escoles de Tàrrega estem rebent nous infants, uns infants que duen una motxilla vital amb molta càrrega. El conflicte bèl·lic que s'està produint a Ucraïna ha fet que moltes dones i els seus fills hagin hagut de marxar de casa seva, de la seva terra per fugir de l'horror i la por que els ha dut la guerra mentre els homes romanen allà per lluitar pel seu país.

Des de la nostra escola hem intentat fer-los una acollida tan càlida com fos possible de manera que, tot i el dolor que senten, puguin sentir la nostra proximitat, escolta, suport i empatia. Amb els recursos que comptem per part del professorat i la bona predisposició de l'alumnat, estem intentant que tot sigui més fàcil per a ells. Però penseu que els entrebancs i dificultats amb què ens trobem són molts. Principalment la manca d'un suport professional extra per part del Departament d'Educació per tal de poder fer front a aquesta situació. Ens calen més mestres per poder donar una millor resposta a aquesta situació.

Tot i això, entre tots els que formen part de la família-escola Jacint Verdaguer farem possible aquesta càlida acollida a tots aquests infants ucraïnesos nouvinguts.

Aquestes són les paraules que ens ha expressat un d'aquests infants:

"Мене звати Єгор, мені трохи сумно, тому що я дуже сумував за школою, друзями, сім'єю, а насамперед улюбленими речами, які змушені були залишатися вдома.У новій школі почуваюся добре, також сподіваюся, що війна скоро закінчиться. Я хотів би мати оригінальний конструктор Lego, а коли виросту, я хотів би стати ветеринаром."

"Em dic Yegorh, estic una mica trist perquè trobo molt a faltar la meva escola, els meus amics, la família, i sobretot les meves coses preferides que es van haver de quedar a casa. Em sento bé al nou col·legi, també desitjo que acabi aviat la guerra. M'encantaria tenir un LEGO original i de gran m'encantaria ser veterinari."

El creixement personal que estem fent tots, especialment els companys dels infants nouvinguts, ens ha dut a reflexionar sobre molts temes, especialment les conseqüències d'una guerra, el procés de separació imprevista de la família i la terra, l'adaptació a un nou país, cultura, escola...

Aquestes són algunes de les paraules que li han dedicat els infants al seu nou company:

"No estiguis trist, nosaltres t'ajudarem."

"Espero que acabi aviat la guerra i puguis tornar a Ucraïna."

"Que tot torni a ser com abans."

"No estiguis trist, aviat tornaràs a tenir les teves coses preferides."

"Alegra't que aviat tot acabarà."

"Tranquil, que en un obrir i tancar d'ulls a casa podràs tornar."

"Què l'exercit rus es rendeixi aviat."

"No t'amoïnis per la guerra, nosaltres et farem companyia."

"Passi el que passi, nosaltres estarem amb tu."

"Aviat podràs tornar a veure els teus amics."

"Aquí tornaràs a tenir una nova llar i molts amics."

"No estiguis trist perquè veuràs a la teva família."

"Alegra't que aviat això s'acabarà i tornaràs a la teva ciutat."

"Posa't content que nosaltres estem aquí."

"Segur que faràs moltíssims amics."

"Molt aviat tindràs el teu LEGO original."

"Tanca els ulls i obre la porta i veuràs que tot ja ha acabat."

"Estigues alegre que entre tots salvarem Ucraïna."

"Estigues content que en un plis-plas la guerra acabarà."

"S'acabarà la guerra aviat i veuràs els teus amics."

"Anima't que d'aquí a poc podràs veure tota a teva família."

"Mira la part bona, tots t'ajudarem i estarem al teu costat perquè et sentis bé."

"No estiguis trist, nosaltres t'animarem passi el que passi."

"Estiguis alegre perquè aviat estaràs amb la teva família molt feliç."