Molins fariners de Sant Martí de Maldà

Fotografia de la sortida
Fotografia de la sortida | Antoni Palou

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

ANTONI PALOU CATALÀ - CENTRE CULTURAL DE TÀRREGA

 

Fred apaivagat amb sol, agradable; la descoberta del passat 23 de gener va ser comarcal, Urgell, Vall del Corb i molins fariners; vam anar fins a Sant Martí de Maldà. Vam esmorzar al Foment on ens esperaven en Miquel Torres i la Pilar López, que van ser els nostres guies. Ens va donar la benvinguda també en Gerard Balcells, alcalde de Sant Martí i president del consell comarcal de l'Urgell, un bon inici.

Vam resseguir els carrers de la vila, carrer Major, plaça de la Font i vam sortir per Ponent, cap a l'ermita de Sant Roc: sorprenent és poc, és l'única ermita barroca de la comarca, s. XVIII de nau única amb cúpula de tambor i unes arcades frontals on consta el nom de l'impulsor, la família Torrent; el temps ha estat cruel amb ella i avui es troba francament deteriorada, una joia del barroc que crida amb urgència la seva restauració. Vam travessar el canal Segarra-Garrigues, les oliveres i ametllers flanquejaven el camí de secà que ens va dur al primer molí, el de la Sinoga. Bastit el segle XIII, sota els dominis del baró de Bellpuig, magníficament conservat gràcies a l'esforç d'en Jaume Torres, que pedra a pedra, substituint la tàpia, l'ha recuperat amb molt d'esforç, esborrant els estralls que la riada de Santa Tecla va causar a tota la vall; és un molí fortificat, els baixos alberguen el molí, amb una sala de moles en dos nivells, coberts per una volta apuntada formada per carreus on encara es poden apreciar les signatures dels picapedrers; la planta baixa i la planta alta són residencials, i donen pas als merlets superiors del castell-molí, una panoràmica espectacular de tota la plana d'Urgell, un clar exemple de molí fariner. A pocs metres, cap al sud-est, vam visitar el segon molí, conegut com el de la Torre, molí medieval del s. XIII, també sota el domini del senyor de Bellpuig, conserva el molí als baixos, la sala de molta coberta amb volta de canó sota la qual encara es conserva el carcabà, molt deteriorat i cobert encara per les runes de l'última riada; en destaca la casa de pagès i les cantonades de pedra, sobretot la de l'entrada, que encara conserva una torre –d'aquí el seu nom–. El mas rural va ser successivament ampliat, substituint la pedra per la tàpia, pedra que només es conserva a les cantonades de l'edifici; aquest molí és més gran que el de la Sinoga, integrat ja en una construcció agrícola que com l'ermita també necessita una intervenció urgent; vam resseguir la sèquia Gran o Molinal que unia tots els molins que s'enfila cap a Bellpuig, vam vorejar la bassa. A poc a poc va canviant el paisatge: de secà a vegetació de ribera, molts canyissos vora el riu Corb. Vam enfilar el camí de la Fogonussa, fins al tercer molí, el del Fontova, molt a prop de Belianes, sota el domini d'un altre senyor, el baró de Maldà però també en runes. Aquest és diferent, és un conjunt de molí, habitatge i capella, del s. XVII-XVIII, greument malmès per la rubinada de Santa Tecla també, de la qual encara no s'ha recuperat, si bé la part del molí, mig enterrada, encara es conserva en bon estat, no així la resta de construcció que també reclama una intervenció urgent. El camí ens va dur fins a Maldà, davant de la nova farinera de la família Culleré, testimoni de l'actual indústria farinera; vam dinar a Maldà, al cafè Centre.

La descoberta del passat mes de gener ens va fer reviure l'evolució de la indústria farinera, els antics molins i els nous, els estralls de la riada de Santa Tecla, la necessitat d'intervenció urgent per conservar aquestes joies del nostre passat, reflexions que us traslladem per a que tots hi pensem, el nostre patrimoni arquitectònic s'ha de preservar per les futures generacions, perquè pugin entendre d'on venim i on volem anar; el Grup de Recerques de les Terres de Ponent i en Miquel Torres així ho fan. Encantats amb la guia Pilar López, la podeu seguir a Instagram: @ruralejant

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article