ANTONI PALOU CATALÀ - CENTRE CULTURAL DE TÀRREGA

Tardor hivernal, ens vam retrobar diumenge passat de nou després de la maleïda pandèmia que brutalment ens va privar d’aquestes sortides vitals, al punt habitual de sortida de l’Espai Fassina, en aquesta ocasió totalment brut per l’esperpèntic botellot que va tenir lloc la nit anterior després de l'interminable concert de rock a l’Espai Mercat, desgavell que afortunadament ja estava netejant la brigada de l’ajuntament, a qui cal agrair l’esforç i paciència...

La descoberta de diumenge ens va portar cap a la Baixa Segarra, oficialment enclavada a la Conca de Barberà, a les Obagues del riu Corb. Vam esmorzar a Vallfogona de Riucorb, i seguint per la carretera cap a Santa Coloma de Queralt, vam trencar a la dreta cap a Conesa, i després al camí de Segura on vam iniciar la sortida. Segura és un petit poblet situat a 784 m d’altitud, bastit a l’entorn del seu castell, s. XII, del qual encara queden les runes; vam recórrer els seus carrers empedrats, l’església de l’Assumpta, barroca i les seves cases de pedra, molt ben arreglades; vam prendre el sender que arranca al nord-oest i que ens va dur a les Obagues del riu Corb, un espai d’interès natural excepcional, amb un microclima molt especial i que va ser declarat Espai Natural d’Interès Natural (PEIN) l’any 1992 per ser un enclavament de vegetació submediterrània i eurosiberiana en una zona de secà i clima continental; els boscos van ser el nostre refugi, però no hi vam arribar fins que vam accedir a la seva porta d’entrada: la capella de Sant Pere dels Bigats, que albergà una escultura de l’apòstol Pere, protagonista d’una de les millors llegendes de tradició popular de Vallfogona brillantment descrita per Domènec Corbella (L’escultura sublimada-2010) que ara reposa a Vallfogona i llur rèplica, a la teulada de l’església parroquial de Santa Maria. Vam enfilar per un corriol petit i vam entrar al bosc de roures, alzines, carrascars i pins blancs, i pins roigs a les obagues més humides; el camí es troba encatifat per nombroses fulles de tots els colors tardorencs, que cauen dels aurons i suavitzen la pronunciada baixada del sender que va serpentejant aquest bellíssim espai natural; a mesura que la cota baixa, el sender és franquejat per troncs i rocs coberts de molsa, boix, grèvol i vesc, amb matolls de timó i romaní, en un entorn natural d’indubtable bellesa. Ben aviat vam arribar a Vallfogona de Riucorb, en vam resseguir els costeruts carrers empedrats i els bells espais que alberga cada un dels seus racons, extremament cuidats i que desprenen una estima del seu patrimoni històric, pàtria del seu estimat rector, mossèn Francesc Vicent Garcia, de qui el 2023 se celebraran els 400 anys de la seva mort. Vam visitar l’espai d’entorn rural: Eines de pagès i miniatures que la família Solé va cedir a l’ajuntament, una mostra que pretén retre homenatge a tots els vallfogonins que treballen a les terres de la Vall del Corb, on antigament hi hagué la “Universitat”, nom que prenia el sistema administratiu comunal medieval on s’administrava i tractaven els negocis comunals de la vila, que a l'extingir-se el 1836, passà a ser la Sala Comunal de la Vila, i actualment acull l’espai rural. Vam resseguir els carrers, els racons pintorescs de la vila i en vam visitar els nous espais: el pump track situat a l’antic camp de futbol, junt al carrer Johan Cruyff, que complementa la profusa activitat ciclista de la Vall del Corb. Vam dinar al balneari de Vallfogona, al restaurant Somsomnis.

Aquesta descoberta ens va permetre connectar de nou amb la natura, amb aquest espai natural de boscos del riu Corb, una biodiversitat i un microclima que permet evadir-nos d’aquests entorns urbans, i que hem de saber valorar en ser patrimoni del nostre país i de la nostra comarca que tan a prop tenim i que el Centre Cultural no es cansa de reivindicar.