El Plenari del 25/11/21

És politòleg per la UB i s'ha especialitzat en comunicació política i institucional per la UAB. Lligat al teixit associatiu targarí des de fa molts anys, es defineix com a cul inquiet en el món de l'anàlisi de la política local targarina i un fanàtic de la participació ciutadana. "Municipalisme com a base de tot" és la frase que l'acompanya a l'hora de definir la relació entre l'administració i la ciutadania. Col·labora amb la Nova Tàrrega des d'aquest 2021 analitzant, des d'un punt de vista informal, els plens municipals a El Plenari.

L'anàlisi

Baix, molt baix és l'interès que suscita aquest plenari en comparativa als passats i és que ens sobrarà espai en aquesta pàgina si la seva funció és la de seleccionar i sintetitzar els punts més importants de la trobada mensual entre regidors de govern i oposició de l'ajuntament.

Començava la cosa amb el formalisme ja anunciat de proposar el nomenament formal de Laia Recasens (CUP) com a propera regidora del consistori després de la dimissió de la seva antecessora, Teresa Sala. A destacar? Com en anteriors ocasions, no deixa de sorprendre que qui substitueix la plana major dels partits acabin sent candidats/es que es van presentar a les eleccions al cul de la llista. Ja va ser prou sonat el cas de Josep Maria Cucurull (Tàrrega en Comú Podem – 2015), que va passar de número 15 a número 1, com perquè ara quasi superi la fita de la incoherència la CUP, que abraça un total de 10 renúncies i 1 dimissió fins a arribar al 14è lloc de la llista ocupat per Recasens. No seré jo populista al preguntar: la gent que es presenta als primers llocs de la llista i "pren partit", hi creu realment?

Dijous passat també s'aprovava una nova despesa (l'enèsima dins aquest "pufo" aquàtic) associada a una partida no pressupostada destinada a maquinària de manteniment per a la piscina coberta. Nye... Silveri Caro (PSC) fent punts per ser el titular de la regidoria amb més dèficit des de la restauració democràtica.
A tall informatiu, i a vegades cal dir les coses bones també, l'ajuntament millora les seves dades en relació amb el període mitjà de pagament a tercers, és a dir, el nombre de dies que el consistori tarda a pagar a proveïdors: en aquest tercer trimestre de l'any, l'ajuntament ha pagat en 13,18 dies (un millora de dos punts en relació a anteriors). Tot això, suposo, si parlem del pagament a empreses externes perquè si parlem dels pagaments de les subvencions a entitats sense ànim de lucre... mare meva... podem parlar quasi de segles. El plenari seguia amb la revisió del contracte del bus urbà amb ALSA i amb l'aprovació de l'increment d'aportació municipal en la prestació del servei externalitzat. La regidora de Governació, Núria Robert (ERC), ens va tornar a delectar amb una de les seves parrafades llegides al mil·límetre i, com ja va sent tendència en les seves intervencions, sense sortir-se del guió. Sembla estrany, i això també és a escala general per la resta de punts de l'ordre del dia que engloben totes les regidories, que es percebi el ple com un mer tràmit (vinc aquí, "vomito" el text tècnic/legal i me'n vaig cap a casa) i no com un espai on s'expliquin les iniciatives en un llenguatge que tothom pugui arribar a entendre més enllà del vessant formal.

Oooh yeah!! El síndic de greuges mai falla i, invocat per Rosa M. Perelló, es va tornar a colar al plenari per reivindicar, de nou, la "proporcionalitat" tan desitjada per l'oposició a les comissions (recordem que és un expedient encara obert on Perelló denuncia que a les comissions no es representa de forma justa els membres de l'oposició en benefici dels del govern). Com a novetat, estrenem marcador a #ElPlenariNT per estalviar-nos aquest paràgraf cada vegada, a partir d'ara podreu veure en aquesta nova secció de la pàgina si el tema del síndic ha sortit o no al plenari! #SíndicViveLaLuchaSigue.

Per ser sincers, m'he saltat un punt que va ocupar 1/3 part del plenari: el preu públic d'una nova figura de goma de Lo Tossino que es vendrà a diferents establiments de la ciutat, però deixeu-me obviar-lo perquè ni jo he entès encara les mil varietats de preus, colors i materials d'aquesta figura i, bàsicament, perquè els Tossinaires ja tenen suficient visibilitat pública com per ocupar un digne paràgraf en aquesta secció d'opinió. Vaa, que per aquest ple ja hem rajat prou, fins al desembre!

L'anàlisi complet aquí

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article