Tàrrega, una ciutat que pateix esclerosi o només és que ha perdut múscul? (2)

La reflexió o reflexions que vaig escriure en l'article de la setmana passada, inclosos alguns comentaris personals, òbviament subjectius, acabaven amb aquest paràgraf concret: "Tàrrega és, certament, la capital comarcal de l'Urgell. Un fet purament geogràfic, territorial, demogràfic o polític? Crec que és per pensar-hi, perquè en qualsevol cas no es veu gaire consciència política d'acceptació per part dels pobles de la comarca en general de la seva capitalitat. Vull dir que "decapitats" se senten prou cofois i satisfets i això no deixa de ser una anomalia perniciosa per a tothom".
Vaig utilitzar el concepte "consciència política" més enllà del fet purament territorial, en sentit veïnal per la proximitat, l'ús dels serveis o el costum tradicional creat al llarg dels temps. De fet, aquest és un camp en el qual, en conjunt, encara hi ha molt per a fer. Diria que s'hi podria fer molt més en bé de tots. Per exemple; estudiar algunes possibles excepcions de donar més facilitats en les zones d'aparcament, zones blaves incloses, els dilluns de mercat, els dissabtes i els dies de vigília d'altres festius. Aquestes possibles excepcions haurien de ser àmplies i generoses pensant a atraure el màxim de visitants. Això només és un apunt. N'hi ha molts més. Fixar-se en el que fan a d'altres capitals de comarca actualment també és força necessari.
En un altre ordre de fets, molt més importants per les seves directes i immediates conseqüències sobre la ciutadania, com són la taxa d'escombraries amb un augment ja aplicat per a l'any present (2021) d'un 30% sense que prèviament s'hagin exposat els comptes d'explotació que ho podrien justificar per part de l'empresa Urgell Net, S.A., de la qual tinc entès que el municipi de Tàrrega n'ostenta la majoria del capital social i que, segons es pot comprovar, els seus resultats de gestió, per raons que s'haurien de debatre i indagar, presenten una preocupant constant davallada. Sigui per la gestió o pels mals resultats que n'han augmentat els costos, el fet és que s'hauria d'explicar abans d'aplicar un augment tan exagerat de la taxa. Perquè si no semblarem subjectes sotmesos a la llei monopolística semblant a la de les energies que actualment patim. Per a més inri, el mateix principi s'intenta aplicar de cara a l'exercici pressupostari de l'any 2022 amb una previsió d'un 20% d'augment. I, muts i a la gàbia? Em sembla que no anem pas bé, ans al contrari. Si, com afirma la CUP en el seu article "La municipalització de la piscina coberta de Tàrrega?" (diré de passada que penso contestar properament) "allò públic ha de ser gestionat democràticament i amb transparència", doncs tenen molta feina per endavant i és ben obligada. Continuarà...
