Verdú com a lloc ideal per acumular tones i tones de llots de depuradores?

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS DE FINQUES RÚSTIQUES DE VERDÚ

Davant la recent notícia d'instal·lar a Verdú per part de l'empresa barcelonina Edago GM un magatzem per acumular llots de depuradora per a posterior ús com a fertilitzant agrícola, volem expressar la nostra enèrgica protesta i oposició. 

L'especificitat de Verdú i el seu terme desaconsella, de totes, totes, projectes com aquest que menystenen el territori. Cal posar en solfa la realitat en què es troba el món agrícola verduní per entendre la conveniència o no del projecte que critiquem. 

En primer lloc cal evidenciar el caràcter de territori ZEPA que afecta part del nostre terme. Per una banda la limitació a l'hora de plantar arbres a la zona de Preixana o la impossibilitat d'establir plantacions intensives a la zona ZEPA de Verdú-Granyena. Les normatives actuals obliguen també a senyalitzar els filferros de les vinyes emparrades.

Però no són tan sols aquestes restriccions. Un dels conreus més importants del municipi, la vinya, lluita darrerament contra la baixada de preus i contra inclemències tan recents com el míldiu. La devastació d'aquesta plaga va veure's agreujada per l'aposta ecològica que ha fet Verdú en aquests darrers anys. Aposta que ve obligada per la Unió Europea en un mínim d'hectàrees, i no oblidem que aquests fangs que es volen utilitzar en forma de fertilitzants no tenen res d'ecològic, ja que tenen gran quantitat de metalls pesants. 

La meitat de les hectàrees dedicades a aquest conreu han apostat per una millor qualitat dels raïms i per un menor ús de tractaments fitosanitaris. A això hem d'afegir els controls mediambientals que mesuren la petjada de carboni i que avui dia està prohibida la major part de productes fitosanitaris que es feien servir fa només deu anys.

L'aposta per la sostenibilitat i l'ecologia ha suposat també l'encariment de la major part dels tractaments. En la mateixa línia es fan anar tractaments de confusió sexual per combatre el cuc del raïm per evitar l'abús des pesticides.

Hi ha molt camí a fer encara per estar vius en els mercats dels segle XXI. Verdú ha estat declarada zona vulnerable de nitrats. La major part de les aigües subterrànies del terme de Verdú presenten grans quantitats de sals. Aquesta situació provoca el control via GPS dels purins al camp i el control també d'adobs, fitosanitaris i maquinària de fitosanitaris. Les normatives que controlen les activitats agrícoles prohibeixen la crema de marges i rostolls i l'ús dels herbicides en la neteja dels marges. Tampoc està permès fer control de la població de conills que no sigui amb arma de foc, a través del vedat de caça existent a Verdú.

El paisatge agrícola de Verdú ha estat tradicionalment de secà, castigat no només per les condicions àrides amb què s'ha hagut d'enfrontar el pagès al llarg dels segles, sinó també per la mateixa activitat dels conreus, que ha desforestat i esgotat moltes vegades els recursos del territori. Ara ens toca a tots plegats preservar aquest paisatge llegat pels pares, un paisatge únic, en flora i fauna, explotat a nivell turístic i de forma molt sostenible en iniciatives diverses com rutes a peu o en bicicleta. Un patrimoni lligat a la pedra, en forma de cabanes que esquitxen el territori i murs de pedra seca, a tocar de la vall del Corb. Creus de terme, fites, antigues cisternes, jaciments arqueològics, peixeres, fonts, uns pocs arbres centenaris... són encara els petits secrets que amaga aquesta terra.

Feta aquesta ràpida radiografia del paisatge, a qui se li pot acudir de pensar en Verdú com un lloc ideal per acumular tones i tones de llots de depuradores? Ja no és només la qualitat resultant dels adobs, que posem en dubte, és a més a més el fet d'associar Verdú a plantes d'aquests tipus. 

El nou futur proveït per les aigües del Segarra-Garrigues va cap a una altra direcció, el nou futur parla dels cultius tradicionals, els de sempre, vinya, cereal, ametller, olivera, ara mimats per l'aigua, i parla també de cultius nous, sostenibles, en equilibri amb el paisatge, parla d'una pagesia amable, compatible amb el turisme familiar que cada cap de setmana visita la vila i que surt a caminar pels camins que van als pobles de la vall del Corb, com Vallfogona, Guimerà o Ciutadilla i pels camins més planers dels Estinclells i Preixana. 

Verdú recicla amb el sistema porta a porta els seus residus, de forma pionera a l'Urgell i és, des de fa uns quants anys, el poble que més recicla. Verdú genera també el seu propi compostatge per a ús agrícola. Aquesta és l'aposta!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article