Fins al monyo del '#MeToo'
És professora de Filosofia a l'INS Alfons Costafreda de Tàrrega. Ella mateixa explica al seu bloc, L'habitació xinesa, que "intento ensenyar filosofia, que és fonamentalment ensenyar a pensar, i es comença a pensar, com diu Popper, quan ens trobem davant d'un problema, d'una situacó que no es correspon de manera còmoda amb les nostres expectatives, sinó que ens crea una certa certa incomoditat. Hi ha a qui no li agradada aquesta incomoditat, però és cert que els problemes contenen una certa dosi de sorpresa, intriga, inquietud, emoció, que els fa addictius. Per això aquest és un bloc de problemes, on rarament trobareu una resposta clara". Col·labora amb nosaltres des que el setmanari va encetar la seva nova etapa amb una Pastilla Vermella cada mes.
- D'acord, ja n'estic farta d'aquest vestit de dona.
- Vols dir de la cotilla, la faldilla, els talons, les mitges... en fi, les creacions del patriarcat! Però si això ja no es porta, dona! Ara les dones vesteixen "unisex"!
- No, vull dir que estic farta d'aquest vestit de víctima que m'ha fet el feminisme aquest de Twitter!
- El del #MeToo?
- "Yes". No vull anar sempre vestida de víctima, no m'hi sento còmoda, no és el meu estil.
- Llavors negues la violència de gènere? Creus que les dones no som víctimes del patriarcat?
- Ni una cosa ni l'altra. És clar que el patriarcat genera uns rols molt marcats entre homes i dones, se sustenta sobre el sexisme i legitima la violència de gènere. Hi ha una violència que s'exerceix sobre les dones pel sol fet de ser-ho, i no només això, sinó que les culpabilitza i responsabilitza d'una situació que elles no han creat.
- I doncs?
- Però no tots els homes són maltractadors, també n'hi ha de maltractats i violats (per homes, sobretot), ni totes les dones són víctimes. També hi ha dones col·laboracionistes. Mares que consenten i donen suport als seus fills maltractadors. Mares que adverteixen a les seves filles que no destaquin, que no surtin soles, que no es mostrin massa masculines, o massa femenines... L'estructura del patriarcat és molt complexa, i el MeToo em sembla un vestit massa simple, massa comercial.
- Precisament, la seva simplicitat ha afavorit la seva difusió, i ha estat la clau de l'èxit.
- Exitós sí, i al principi m'agradava, perquè va ser una oportunitat per a moltes dones per apartar la vergonya i deixar anar la ràbia. Però posar-lo com la línia principal del disseny del feminisme trobo que no és gens afavoridor a la llarga. Ser víctima no et fa millor. A més l'aspecte de víctima el trobo massa convencional; és el que tota la vida s'ha esperat d'una dona: debilitat i victimisme. I ara vinga! Totes a posar-nos el vestit del MeToo, a veure qui és més víctima. No trobes que és una banalització del sofriment d'aquelles que cada dia pateixen violència, no només física, sinó psicològica, econòmica i social? Segur que les que ho han patit més no van "porai" presumint de vestit de víctima. Ja no volen ser més víctimes. El que volen és deixar de ser-ho!
- En fi, busquem un altre vestit, doncs?
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari