Hi va haver un temps en què el neoliberalisme es va disfressar d'antiautoritarisme, fins al punt que aquest es va materialitzar en una nova forma de l'extrema dreta.

Tot començà quan es van confondre fets i opinions, i tot es feia passar com a opinable. És clar que l'objectivitat total és impossible, i a això s'agafaren aquests timadors postmoderns com a excusa per menysprear la neutralitat i l'honestedat. 

Aquesta confusió entre fets i opinions portà alguns a negar algunes realitats i teories que s'havien anat consolidant amb fets contrastats: l'holocaust, la teoria de l'evolució, el racisme, el canvi climàtic, la violència de gènere... Tot això, deien, era fruit d'una conspiració contra l'home blanc occidental, que veia qüestionat el seu caràcter diví en difondre's la idea que provenia d'un simi! ("quin fàstic! Soc fruit de la natura!"), que habitava un planeta que girava al voltant del sol com un planeta més! ("com pot ser que no sigui el centre de la creació?"), que havia de compartir aquest planeta amb homes d'altres races! ("no soc racista, només crec que cada raça ha de conservar els seus trets i no barrejar-se"), i on havia de frenar el seu instint expansiu per conservar el medi! ("el canvi climàtic no és conseqüència de la meva acció"), i que havia de renunciar als seus privilegis guanyats històricament per igualar-se a les dones i als homes als quals havia utilitzat per obtenir beneficis! ("si són inferiors és el seu problema, no el meu"). Quina injustícia! 

El pobre home blanc occidental va trobar una estratègia: construir-se com a víctima de les seves víctimes, negar els fets per convertir-los en opinions i afirmar que totes aquestes teories no són més que una conspiració contra ell. Començà parlant de pactes judeomaçònics. Els fets sociològics com el gènere, la raça i la classe social eren només productes d'una ideologia que volia aniquilar-lo. Ben mirat, quan un s'ha cregut durant segles el centre de la creació, és normal que ara cregui ser el blanc d'un complot orquestrat en contra seu. Se'n diu paranoia. Amb aquesta estratègia fins i tot aconsegueix còmplices entre alguns col·lectius de dones i homes d'altres races i classes socials, per formar un gran moviment reaccionari que es confon amb l'antiautoritarisme i el llibertarisme, però que fa servir els drets humans com una arma per defensar els seus propis interessos. Com acaba el conte? (Continuarà)