Genocidi


Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.
ASSOCIACIÓ DE DONES FÒRUM FEMENÍ D'OPINIÓ
Hom anomena genocidi el fet delictiu d'exterminar un col·lectiu humà, amb la intenció de fer desaparèixer el grup del qual forma part.
Durant el segle XX, els genocidis i les matances han exterminat més persones que totes les guerres juntes:
Un milió i mig d'armenis. Tres milions d'ucraïnesos. Sis milions de jueus. Dos-cents cinquanta mil gitanos. Sis milions d'eslaus. Vint-i-cinc milions de russos. Vint-i-cinc milions de xinesos. Un milió i mig de bengalins. Dos-cents mil guatemalencs. Un milió set-cents mil cambotjans. Mig milió d'indonesis. Dos-cents mil timoresos. Un quart de milió de burundesos. Mig milió d'ugandesos. Dos milions de sudanesos. Vuit-cents mil ruandesos. Dos milions de nord-coreans. Deu mil kosovars...
76.310.000 assassinats; homes, dones, infants, joves, grans, amb sentiments, amb il·lusions, amb llaços afectius, amb un projecte de vida, amb capacitat de patir, també de gaudir.
El cost psicològic en sofriment inferit abans de la mort i durant la mort, i per les seves conseqüències després, és immesurable.
Els que van sobreviure a l'Holocaust arrosseguen seqüeles de per vida, les seves emocions, records, ferides... interfereixen en el curs de la seva vida i també la dels seus fills i nets.
No hi ha paraula per qualificar aquests fets, abominable és poc.
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, es va proclamar que "Mai més tornaria a passar una cosa així". Però "Mai més és una fórmula que mai no hauríem d'usar".
No hi ha una esperança de pau perpètua entre els pobles, i per això cal prevenir els crims contra la humanitat,
La gestació és un procés biològic que per qüestions d'anatomia, ara per ara, només es pot dur a terme en el cos d'una dona, però de cap manera ha de representar una pèrdua d'oportunitats. Posar el cos a disposició de la gènesi d'una nova vida és una decisió de la dona, i per tant, i citant Marta Orriols, "amb l'avortament no hi ha debat, s'ha de fer el que la dona vol".
L'avortament és un dret de les dones, i no pot ser que sigui considerat un delicte. L'avortament clandestí, en ser realitzat per no sanitaris, sovint sense unes condicions apropiades d'higiene, i altres, és una de les principals causes de mort en dones joves, particularment en els països menys desenvolupats. En total, cada any moren unes 70.000 –en un altra font 47.000– dones per aquest motiu, particularment a Àsia, on es produeix el 55% dels avortaments clandestins.
Avortament = genocidi? Qui pot fer aquesta afirmació?
Senyor Xavier Novell, l'ha dit molt grossa.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari