MERCÈ AGUSTÍ PARAREDA

És ben sabut que jo soc una dona convençuda que hem de caminar cap a un món en què tots els homes, totes les dones de tots els pobles del nostre planeta gaudeixin de tots els drets humans.

Segons Arcadi Oliveres (tristament al final de la seva vida) en el seu llibre Introducció a l'Economia diu: "L'economia és una ciència que administra els escassos recursos que ens ofereix la naturalesa per a ser transformats en béns o serveis amb el fi de satisfer les necessitats humanes."

La Wikipedia defineix: "El sistema econòmic és la manera en què s'organitza l'economia d'un país determinat i determina què es produeix, com es produeix i com es distribueix la producció entre la població. Els sistemes econòmics de les societats actuals tenen elements tant de l'economia de mercat com de l'economia planificada, per aquest motiu s'anomenen economies mixtes."

Per tant, el sistema econòmic és el responsable que els drets humans siguin una realitat.

Amb els vots de tots es decideix si el poder polític el posem en mans dels que volen l'equitat i la dignitat per a tots, o no.

Els poders fàctics existeixen al marge de les institucions polítiques, amb gran capacitat de pressió, la banca, els mitjans de comunicació, l'església i altres…

A alguns grups polítics ja els va bé, perquè el seu objectiu és la desigualtat, perquè creuen que hi ha ciutadans de primera, ciutadans de segona i fins i tot de tercera, ah! I en els VIP, que mereixen tots els luxes i privilegis, i no els molestaria gens que tots els altres passessin a ser de tercera amb gana, fred i visquessin apilonats, malalts... Altres grups polítics estan disposats a "resistir" aquest embat, o a minimitzar-lo.

I altres estan entossudits a resistir-los.

Les campanyes utilitzen les tècniques de publicitat com si de vendre un cosmètic o un producte de neteja es tractés, les ideologies queden amagades.

Les promeses. Ens prometen premis, que es compliran si la quota de poder polític és molt alta, depèn del nombre de vots i que als poders fàctics els vagi bé.

Les desqualificacions. Cansen molt i la majoria de vegades són estratègia de màrqueting; consisteixen a portar-se la contrària tant sí com no, i altres coses de més interès queden en el tinter.

Corrupció. A la història de molts grups polítics hi trobem delictes, i cal que els recordem i que no els perdonem.

Debats. El més important seria per a mi el debat ideològic, i concretar les voluntats i intencions, i si el projecte per implementar-les, i la seva viabilitat, també sobre el sistema econòmic, que prioritzem l'economia de mercat o planificada i pública.

Qüestions també a tenir en compte

L'escalfament del planeta és una urgència mundial, es mereix mesures extraordinàries, encara que tots hàgim de pagar un preu.

El consumisme és el motor de l'economia de mercat, i consumim molts béns que en el seu procés de néixer i morir embruten i escalfen el planeta.

Les qüestions de gènere. Mireu, l'actriu Mònica Glaenzel (l'Emma de Plats bruts) va dir un dia a la tele que per a ella el món és unisex, li compro. Podem practicar sexe amb qui vulguem, conviure amb qui vulguem, tenir fills o no, i les càrregues de l'execució dels plans de parella grup, compartides, i la participació en allò públic, i minimitzar la càrrega que representa l'embaràs i la criança, i compartir-la amb els que l'anatomia no els ho permeti.

L'encaix de Catalunya amb Espanya. No hi ha dret que els presos estiguin presos, i com moltes demano i desitjo la seva llibertat, però que la lluita per la independència ens faci perdre de vista tot el que precedeix no és coherent. Els independentistes actuen com si tinguessin la veritat absoluta i que totes les que pensen diferent estan equivocades o són unes irresponsables...

La pandèmia. Ha servit per a allò que hem dit de les desqualificacions tant sí com no. Lamentables, en la gestió d'aquesta, els epidemiòlegs, viròlegs, farmacòlegs haurien de dirigir-hi tots els recursos humans necessaris que demanin que estiguin disponibles; els materials també, que es garanteixi l'equitat en l'accés a tot allò que pugui ajudar tota la humanitat, que ningú especuli amb tot allò que pot curar o disminuir la gravetat de la malaltia, i disminuir la transmissió i, per tant, la incidència.

Salut, educació, ensenyament, estat del benestar, serveis que no poden ser productes a la venda amb els quals sigui possible especular, per tant, públics.

Votar no és un fet banal, la meva intenció és aportar elements de reflexió, però respecto la decisió de tothom.