«Sóc un caminant, un pelegrí a la terra. I vosaltres... sou alguna cosa més?»
Goethe

Si no estem disposats a aprendre no tenim dret a ensenyar. Seguin aquest principi, aparentment axiomàtic, els catalans podríem concloure que ens trobem en disposició de màxima garantia per poder ensenyar, si més no, el que ens ha passat fins ara com a poble al llarg dels darrers tres-cents anys. Hi ha, però, qui nega que ens hagi passat res substancial ni singular, fins i tot, res històricament remarcable. Això és fals i molt perillós, tant per al nostre present com per al nostre futur. Hauríem de pensar que l'esperança a la qual tant ens aferrem com a poble, sense la memòria, és cega i perillosa. Sempre s'ha de mirar enrere perquè l'esperança no es troba en el futur sinó en el passat i tenim el deure de recordar mantenint sempre una ètica de la memòria per no caure mai en la temptació sempre interessada de l'anomenada "memòria selectiva" aquella de la qual, per cert, en l'anterior Nova Tàrrega, la Montse Garcia (@aiguaroja), ens fa una docta exposició. En tot cas ja hauríem de tenir clar a hores d'ara qui és, i qui són els qui juguen en contra de Catalunya fent un ús diabòlic del mencionat concepte. I, tanmateix, les moltes víctimes de qui la memòria ens retorna la paraula, han de ser presents sempre en el respectuós silenci de les nostres paraules en tant que supervivents. I si la memòria és un risc, pensem que els riscs cal afrontar-los sempre.

Que l'autoritarisme és un moviment dominat pels grans poders, em sembla que tothom ho té clar. I que els catalans tenim un nas especial per desxifrar-ne llurs declaracions i estratègies roman fora de tot dubte. Després de tants anys de lluitar pacíficament contra tot tipus d'autoritarisme, i rebre'n sempre les pitjors conseqüències, hem adquirit aquesta valuosa condició. Només aquesta: la de saber flairar, que ens acredita com a més crítics en termes generals. Per això sol ja ens hauríem de sentir importants, encara que, la veritat, sembla que no ens serveixi de gran cosa perquè fa temps que anem força desafinats (i desunits). O això sembla, si més no. Així mateix, i atès que ara, amb motiu de l'insensat moviment dels partidismes posicionant-se de cara a l'imminent futur electoral i les suposades noves estratègies a favor de la nostra llibertat nacional, ens abocaran les tradicionals allaus d'informació amb la gens dissimulada intenció precisament de desinformar-nos. Ull amb tot plegat perquè voldran liquidar els valors, les idees, els drets, les llibertats, la força de l'1-O i els legítims anhels de tots els independentistes. I una reflexió final: tots volen estar amb la Llei, però és molt urgent i necessari que responguin a la qüestió de: com defensar-nos del mal que és a l'interior de la Llei? (Continuarà)