Música per al restrenyiment (1)

Música per al restrenyiment (1)
Música per al restrenyiment (1) | Ali Yahya (Unsplash)

Hau llegit mai cap text de Montserrat Aloy? Us heu deixat seduir per la seva manera d'entrellaçar les paraules? Ara ho podeu fer de tant en tant a les nostres pàgines. Trobareu els Apunts del Natural d'aquesta filòloga i escriptora a la secció d'Opinió cada quinze dies.

Em disposo a escriure de música (calla, que no era d'això del que volia parlar) i al meu cap s'instal·la, sense avís previ, la primera cançó que no em deixarà dormir fins que la segona la substitueixi. Ai, lectors, que trista és la vida de l'articulista que vol parlar de música dolenta, i aquesta (música dolenta) només fa que entorpir la redacció de l'article que estic brodant (sonen aplaudiments llunyans). No hi ha dret, no, sinyora. Però tampoc revés. I com havia dit, parlaré de música, de la que a mi em fa sortir urticària. Perquè sí.

1. LOS PAJARITOS. Entenc que cal fer gimnàstica. Que els músculs de darrere les cames s'han de fer forts. Que una melodia com aquella traspassa fronteres i que "el idioma común" també (entengui's com a tomb al país). Que té pàgina a la Viquipèdia. Però no, no m'agrada gens. I no la ballaré. No i no.

2. THE FINAL COUNTDOWN. Repetiu aquestes 3 paraules [defainalkauntdaun] unes 50 vegades. Inseriu uns "yeah!" amb poc entusiasme cada 12 [defainalkauntdaun] i, amb l'ajut d'un baix, ja ho tindreu. Ah, [kauntdaun] en anglès vol dir "compte enrere". Per si se us acut estropellar l'equip de música un cop comenci a sonar lo coi de [defainalkauntdaun].

3. REGGAETON. Aquesta successió de 4 notes, que alguns diuen que els ha fet d'or, pèssimament cantada i pitjor executada, masclista i egoista fins a la sacietat, ha de matar el poc gust musical que alguns adolescents tenen, amb comptades excepcions. Afegeixo que el marcat to sexual que torna les dones en objectes NO me'l fa gens plaent. M'oblidava de dir-vos que, si en un establiment el sento posat a l'aparell de música, jo sortiré per la porta sense saludar, pràcticament. Avisats quedeu. 

4. LA MORENETA. No parla de la Montserrat Aloy després de l'estiu, no. La lletra és d'un ensucrat i tòpic sobre tòpic, que esternudo i em grato tota sencera si me la fan cantar. Crec que la nació catalana no ha de passar per aquí, per ser-ne més o reivindicar el que ja som (amb el permís d'alguns periodistes de la TV3).

5. EL DANUBI BLAU. Amb el permís dels defensors de l'André Rieu, i dels que vèiem el Concert d'Any Nou a la TVE (d'això ja fa un temps), tampoc me'l veureu taral·lejar a la cuina, mentre arrebosso pollastre per dinar. Consti que, de blau, en té poc. (Pare, no m'ho tinguis en compte quan vingui a dinar per la Festa Major, si us plau...!) 

6. MANÁ. Vaig donar un disc a una persona que li agradava molt. Em va mirar disgustada, aquesta persona, quan li vaig dir que em posaven de mala llet (sic.). El seu cantant sembla oscil·lar entre el restrenyiment i l'afonia. 

7. ENRIQUE IGLESIAS. Son pare tampoc m'agrada, i això és tot el que diré si no és en presència d'un articulista musical. 

8. JEANNETTE. La recordo perquè amenitzava les meues estones a casa els pares, quan jo no sabia escriure a màquina, i lo Spotify encara no s'havia inventat. Aquell timbre de veu, que no augurava res de bo –malfieu-vos de qui us demana res amb aquella veueta de mel i ambre–, no podia durar tota la vida. Per sort, no la va durar (Mare, perdona'm...!) 

9. RAPHAEL. Sigui pel hiatus entre la lletra A i la lletra E, sigui per la PH que ha de pronunciar-se com una F, sigui perquè sempre sempre sempre (noti's la repetició) sobreactua... Admiro la veu que té, en cas que el lloguessin per acompanyar físicament, vull dir sense dir la lletra de les seues cançons (noti's que això que he dit és una solemne rucada).

10. PLÁCIDO DOMINGO. Tenor en hora baixa, que em glaça la rialla en saber-lo assetjador de dones darrere qualsevol teló del món. Fàstic. Ressuscita, Alfredo!

PS. Aquesta llista ha estat possible gràcies a l'aplicació Deezer, i a la meua llista de música estimada, on NO trobareu cap d'aquests noms esmentats anteriorment. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article